El biòleg català que es va fer cineasta al Japó i triomfa a Taiwan

BarcelonaEl Festival Nits de Cinema Oriental de Vic projecta aquest divendres el film taiwanès de 40 minuts Butterflies, ambientat en un futur pròxim en què Taiwan està ocupat per un imperi estranger que ha imposat a l'illa un règim autoritari inflexible amb els rebels. Però la sorpresa d'aquest notable thriller dramàtic amb tocs de ciència-ficció arriba quan veiem el nom del director: Albert Ventura. Què fa un català dirigint a Taiwan una paràbola sobre la tensió política entre el país i la Xina?

“És una llarga història”, admet ell amb el somriure de qui ja l'ha hagut d'explicar uns quants cops. A principis de segle, després d'estudiar la carrera de biologia a la Universitat de Girona, Ventura va marxar al Japó a fer el doctorat i un màster. “Jo era un otaku i em fascinaven el manga, l'anime i els videojocs, però sobretot la llengua i la cultura japonesa”, explica. A Tòquio es va dedicar a investigar el mecanisme hormonal que permet a les anguiles japoneses viure tant als rius com al mar, però també es va aficionar a la fotografia (“Visualment, Tòquio és una ciutat brutal”, diu) i es va apuntar a un taller d'edició de cinema per desconnectar una mica de la feina, que ocupava el seu cap les 24 hores. "No paràvem ni el cap de setmana, i si paràvem no sabia què fer", recorda.

Cop d'audàcia en un rodatge de Coixet

A poc a poc es va anar engrescant amb el cinema i va escriure un guió de curt que, gairebé sense pressupost, va poder rodar gràcies a un cop d'audàcia i una mica de sort: “Estava treballant com a traductor al rodatge de Mapa dels sons de Tòquio d'Isabel Coixet i en un descans vaig passar el guió a un dels actors del film, Takeo Nakahara, que allà és molt famós. Avui no m'atreviria a fer-ho, perquè al Japó no es fan aquestes coses, és un gest terriblement inadequat. Però li devia fer gràcia perquè es va apuntar al projecte, i això va facilitar enormement la producció”.

El curt va guanyar premis importants al Japó, però Ventura de seguida va topar amb un mur infranquejable: “No importa que parlis bé el japonès i estiguis integrat, allà no dirigiria mai una pel·lícula; la societat japonesa és fascinant, però molt conservadora, sobretot la indústria de cinema, que no és tan moderna com pot semblar”. La solució? Marxar a Taiwan, d'on és la seva dona i on el seu curt havia agradat molt. “És una societat més oberta que la japonesa, no els importa córrer riscos i valoren més el projecte que la persona –explica–. Em van acollir molt bé i vaig decidir quedar-m'hi, aprendre xinès i desenvolupar la carrera de director”.

Sota l'ombra de la Xina

Butterflies, rodat només amb 80.000 euros, va néixer com un encàrrec de la televisió pública taiwanesa. “Volien una pel·lícula inspirada en la regressió de drets civils que està vivint Hong Kong i la repressió de les autoritats xineses, que a Taiwan provoca molta angoixa perquè creuen que ells seran els següents”, diu Ventura, que va preferir utilitzar el substrat polític com a rerefons d'una història d'amor entre dues noies que intercanvien els cossos i experimenten amb una droga que permet veure el futur. “La relació de les noies en un context tan repressiu és una metàfora de Taiwan, un petit oasi de llibertat dins l'Àsia, que en general és molt conservadora”, diu Ventura, que espera poder presentar Butterflies a Sitges i està obert a convertir la història en un llargmetratge, tant si és a Taiwan com en algun altre país.