Comença la cinquena edició de BetArt, el laboratori d’art urbà de Calvià

Aquesta vegada, les obres es duran a terme a les zones de Cas Català, Illetes, Bendinat, Portals i Costa d’en Blanes

‘BetArt V, laboratori d'art urbà de Calvià’ és la cinquena edició de la biennal d'intervencions artístiques de la Fundació Calvià 2004 i del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) que es durà a terme fins el 23 d'abril de 2018.

Aquesta vegada, les obres es duran a terme a les zones de Cas Català, Illetes, Bendinat, Portals i Costa d'en Blanes. Es crearà un recorregut nou que s'incorporarà a les tres rutes visitables que ja existeixen: una entre la urbanització Galatzó i Santa Ponça, una que passa per Palmanova, Son Caliu i Magaluf, i una altra a Peguera.

El projecte es va iniciar el 2012 i té cinc objectius principals: realitzar intervencions que interactuïn i dialoguin amb el ciutadà, crear sinergies entre els artistes i les entitats, impulsar la participació de creadors locals, i en definitiva, posar en valor el municipi embellint-ne els espais públics i creant nous atractius turístics.

Un dels aspectes que caracteritzen BetArt és la diversitat d'estils i tècniques en les
propostes artístiques, així com la llibertat en la temàtica de les obres, atès que la finalitat última de la iniciativa és acostar l’art al ciutadà a través del seu entorn quotidià, la via pública,
i convertir la ciutat en una mostra d’art viva.

Segons l'investigador Óscar Olea (Mèxic, 1930) "portar l'art al carrer és una
manera de retornar la capacitat creadora a l’home comú", de presentar-lo com una manifestació cultural pròpia i per al gaudi de tot el conjunt de la humanitat i no únicament per a un grup selecte. Des d'aquesta perspectiva, l’art urbà es converteix en un motor per a la regeneració urbana, la socialització de la cultura i la valoració de la nostra identitat.

Aquest any, el comissariat pretén qüestionar la idea preconcebuda sobre l'art urbà i assenyalar que l'interès d'aquestes creacions no radica únicament en la imatge entesa com un element decoratiu i contemplatiu, sinó que més enllà dels tòpics i de l'imaginari habitual del grafits i la il·lustració existeixen treballs que involucren activament l'espectador (que resol virtualment l'obra o hi participa), en què l'obra actua com un node que uneix diferents actors socials, històries i vivències, allunyant-se de la producció d'objectes monumentals que no tenen vinculació amb l'espai en què se situen.

El joc és el concepte clau

Per aquesta raó, ‘el joc’ serà el vincle discursiu de les obres d'aquest any, una
manera d'invocar una ciutat relacional en què la poesia i la subversió es manifesten com la darrera forma d'alliberació –simbòlica– de l'individu. El joc pot ser l'aprenentatge a través de l'oci, però també una expressió de la nostra condició humana i la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF