De bèsties, cors i humans

PalmaFa 50 anys que Miquel Adrover (Campos, 1942) edita en llengua catalana i té més de 80 llibres traduïts durant la seva trajectòria. Practicava el saludable esport del catalanisme quan ningú no hi gosava. Començà a fer feina de traductor -del francès i l’italià al català- per poder pagar-se els estudis superiors d’arquitectura. Sempre li va agradar escriure, però no fou fins que tingué els sis fills criats que es va permetre el luxe de dedicar-s’hi. En l’actualitat escriu novel·la tan negra com una nit sense lluna i reculls d’històries verídiques, amb la intenció de fer servir l’escriptura com a arma per combatre l’oblit. Mentre ultima la seva darrera obra de ficció, ambientada a Mallorca i titulada L’estiu de la plaga - en la qual imagina com reaccionaria, en cas de catàstrofe, la santíssima trinitat formada per hotelers, directors de touroperadors i polítics-, presenta Bestiari (Ramon Llull, 2018), la seva primera incursió en la narrativa breu.

La tradició dels bestiaris

La paraula bestiari, del llatí bestiarum, al·ludeix a un compendi de bèsties. Esdevingueren molt populars durant l’edat mitjana, en especial a Anglaterra i França, on adoptaren forma de volums il·lustrats que contenien descripcions d’animals, plantes i altres elements de la natura. Hi confluïen ciència i moral, ja que cada entrada o apartat contenia una lliçó moral conforme a la creença relativa a l’origen diví del món.

Amb el pas dels segles, la tradició o subgènere ha aconseguit sobreviure a l’oblit, i són nombrosos i molt diversos els bestiaris que nodreixen el patrimoni des de l’actualitat. Des de figures pertanyents a l’antiguitat clàssica, com Aristòtil i Plini el Vell, fins a genis de molt diferent procedència (com Leonardo da Vinci, Jorge Luis Borges, Franz Kafka Henri de Toulousse-Lautrec, J.R.R. Tolkien i Julio Cortázar), en podem trobar exemples diversos arreu del món de l’art i la literatura. Els bestiaris continuen despertant l’ànsia de coneixement i l’avidesa per imaginar, dos dels trets que ens fan, almanco hipotèticament, si no millor persones, sí més humans i civilitzats. En l’àmbit de les lletres catalanes, destaquen el de Pere Quart i el de Joan Fuster.

Trets característics

En el cas de l’autor campaner, que es considera cristià però evolucionista, els animals coprotagonitzen però no excedeixen el paper exacte que tingueren en la realitat -per exemple, el porc, a les matances, no interpreta un altre rol que el d’objecte de la mort-, i no se sobreinterpreten les seves accions, per la qual cosa no hi ha lloc per a conclusions o ensenyances morals. En aquest sentit, Bestiari no continua de manera ortodoxa la tradició iniciada pels bestiaris medievals -tal vegada ens hauríem de remetre al temps en què es va escriure la ficció meravellosa que conforma la Bíblia-. La intensa sensibilitat cap al món animal, fruit del seu continuat contacte amb el context foraviler i el seu esperit obert, i la forta presència de la cultura popular que presenten els relats, units per l’exquisit fil literari, són els punts forts de l’obra.

Quant a les localitzacions, les narracions s’emplacen en diferents pobles de Mallorca i a Barcelona, llocs de residència d’Adrover durant la seva vida. Especial rellevància té Onxa, el seu Macondo personal, la seva Yoknapatawpha, que no apunta sinó a Campos, que agafa el nom fictici d’un topònim oblidat pertanyent a una possessió propera a la localitat, avui denominada Son Sala.

L’edició

Entre escriptor i editor existeix una relació que es remunta a un altre temps, en el qual Adrover i el pare d’Àlex Volney eren encara infants i forjaren una fructuosa amistat. Així, l’autor de Bestiari sempre va ocupar un lloc en la ment de Volney, a través de les històries que li narrava son pare.

Aquest és el tercer llibre editat per Volney -col·laborador d’aquest diari- i Joana Berber, responsables de la llibreria palmesana Ramon Llull. Han adoptat com a tradició, mitjançant la qual celebrar Sant Jordi, publicar una obra cada any. A la reivindicació que va escriure Benet Amengual i Batle sobre el nostre savi filòsof, Ramon Llull, la seguí Morta de Pipida de Llorenç Villalonga. Aquests llibreters s’estimen més contribuir de manera pràctica a la salut i a la diversitat cultural que invertir en grans campanyes promocionals, ja que no per ser més vistoses impacten amb major intensitat en la labor del foment de la lectura.