CRÒNICA

“Un trio satànic està destrossant Espanya: Puigdemont, Abascal i Iglesias”

Bernard-Henri Lévy crida contra els nacionalismes

“El populisme ha declarat la guerra a Europa”, crida un desesperat Bernard-Henri Lévy en les línies finals de la seva obra-conferència titulada Looking for Europe, gairebé sense alè. “Cal passar a l’atac. Tots junts. Cal aturar les forces fosques”. Un aplaudiment convençut tancava l’espectacle que Societat Civil Catalana havia programat ahir al Teatre Coliseum, que estava gairebé ple. Mai s’havien vist tantes personalitats del PP i Ciutadans en un teatre català: Cayetana Álvarez de Toledo, Alberto Fernández Díaz, Dolors Montserrat, Josep Bou, Carlos Carrizosa, Manuel Valls i Nuria Amat, entre una nombrosa colònia francesa.

A l’escenari, l’escriptor i filòsof francès inventa un senzill pretext -escriure una conferència que ha de pronunciar a Bòsnia- per traçar una connexió entre aquella Europa que no va aprendre prou de l’extermini nazi per permetre un genocidi a Sarajevo i, 25 anys després, tolerar que es torpedini el projecte europeu des de dins mateix amb una onada destructora de nacionalisme, racisme, xenofòbia i antisemitisme -perills que pronuncia sempre d’una tirada-. Intel·lectual erudit, porta la conferència dels mites grecs al pensament dels filòsofs Husserl i Heidegger, passant pels seus records viscuts a les grans capitals europees pràcticament sense respir. Les anècdotes històriques i els noms propis s’acumulen amb desordre i una velocitat indigerible. I el discurs s’entretalla amb trucades i inputs de l’exterior que li serveixen per aportar respostes concretes als problemes dels ciutadans d’Europa: per exemple, dir que implantaria una renda bàsica universal, que faria tributar més les grans fortunes, que crearia un xec per als aturats de llarga durada i, sobretot, que faria votar per sufragi directe universal el president dels Estats Units d’Europa. Dit això, és evident que el Brexit li sembla una idea “de hooligans borratxos, rebels analfabets i neonacionalistes obstinats”, “el triomf de Trump i Putin”, diu.

Però els genets de l’apocalipsi de la nit són el “trio satànic que està destrossant Espanya: Puigdemont, Abascal i Iglesias” -també citats sempre junts-. En concret, el “provincianisme obtús” del primer, les ganes d’acabar amb “40anys de Transició exitosa i constitucionalisme exemplar” del “líder ultrakitsch” de Vox, i sortides com la “idea genial i atroç” del líder de Podem “que el populisme és com el colesterol, n’hi ha un de bo i un de dolent, i que odiar els rics farà que no s’odiï els gais ni els jueus, quan l’odi sempre torna al seu punt de partida”, diu el francès.

L’atractiu de la nit, però, era que als bolos d’Espanya, a Madrid i Barcelona, Albert Boadella l’acompanyava a l’escenari. L’actor -aplaudit a l’aparèixer en escena- feia el paper d’independentista pesat, amb un deix vocal que recordava entre Pujol i Núñez. Representa que ell és l’amo de l’hotel on s’allotja Lévy i el visita puntualment a l’habitació per recordar-li tots els tòpics que s’associen als arguments independentistes: “És que som diferents” (rialles), “Som gent pacífica” (rialles), “És que ens roben” (rialles), “Si fóssim independents seríem la nació més rica de la UE” (rialles). Fins i tot recita l’ Assaig de càntic en el temple, d’Espriu (silenci). Lévy senzillament se’l treu de sobre i segueix embrancat en construir l’Europa ideal amb personalitats (masculines) històriques. “Manuel Valls té raó: no es pot escollir mai entre Iglesias, Puigdemont i Abascal”, conclou.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF