OBSERVATORI

B de bell, de bo i de brillant

Manacor.- Repetició del tercer concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida pel titular Pablo Mielgo i acompanyada per Gerhard Oppitz al piano per interpretar el 'Concert per a piano núm. 2 op. 8 en si bemoll major'. Oppitz té casa a Mallorca i ja havia mostrat les seves excel·lències, juntament amb la Simfònica, fa dos estius al Festival de Bellver. L’Auditori de Manacor gairebé ple o com a mínim una molt bona entrada, fet que significa que s’està consolidant aquest segon cau interpretatiu per a la nostra orquestra i s'està assolint un dels objectius de Mielgo, que no és cap altre que l’augment de públic i que aconsegueix amb escreix amb aquesta nova ubicació. Aquest segon concert per a piano de Johannes Brahms el va compondre vint anys després del primer, la qual cosa implica un maduresa compositiva indiscutible, tot i que tot Brahms és indiscutible. Complicat i senzill alhora. Net, vibrant, dens i al mateix temps lluminós, necessita per a la seva interpretació una pulsació potent sense que aquesta perdi la delicadesa del discurs, ni la seva bellesa intrínseca. Si Oppitz va executar una composició tan alambinada i rica amb la precisió germànica que el caracteritza, no cal dir que la batuta de Mielgo també va tenir a veure en el precís i preciós resultat final. Un resultat que s’intueix des dels primers sons de trompa abans que entri el solista per donar color al llenç simfònic que Brahms articula amb tant talent com ofici i que arriba al seu punt culminant en el començament del tercer moviment amb el diàleg que estableixen el piano i el violoncel. N'hi ha molts més, de moments inoblidables, perquè el compositor no es limita a fer tot un seguit de variacions del mateix tema, sinó que l’enriqueix de totes les maneres possibles amb la màxima coherència. Una festa, tot llum i cap ombra.

Per si no n'hi hagués prou, la segona part del concert va ser per a Beethoven i la seva setena simfonia, d’una bellesa extrema, d’una riquesa majúscula que Mielgo i companyia varen tornar a brodar, sense donar temps a poder mastegar amb cura l’exisit primer plat d’un festí que de ben segur també signaria Babette, que és una altra B per afegir a una altra celebració de la segona lletra de l’abecedari.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF