Del “a jeure falta gent!” al “xupar l’espina a una cosa”, es presenta el ‘Corpus de fraseologia de les Illes Balears’

PalmaVa guanyar el premi Ciutat de Manacor d'assaig Antoni Maria Alcover 2017 i ara ha arribat a les llibreries. El 'Corpus de fraseologia de les Illes Balears', un exhaustiu treball de Bàrbara Sagrera Antich, reuneix més de 14.500 unitats fraseològiques, popularment anomenades 'frases fetes', recollides d'obres de referència de les quatre illes. Editat per Món de Llibres, el volum, que classifica, descriu i contextualitza cadascuna d'aquestes expressions pròpies de les Balears, serà presentat aquest dimecres, 22 de maig, pel filòleg i lingüista Jaume Guiscafrè i per l'autora a la llibreria Embat de Palma (a les 19 h).

Bàrbara Sagrera ha pouat en el 'Cançoner Popular de Mallorca' del pare Rafel Ginard, en el 'Diccionari català-valencià-balear' d'Alcover i Moll, en els 24 volums de rondalles del mateix Alcover, també en les rondalles d'Eivissa i les de Formentera recopilades per Joan Castelló Guasch, a les de Mallorca que recollí l'Arxiduc Lluís Salvador i a les de Menorca, tant a les que reuní Andreu Ferrer Ginard com a les recopilades per Francesc Camps i Mercadal. Són aquestes les principals fonts del 'Corpus de fraseologia de les Illes Balears', que, en ordre alfabètic, van des del 'A (inf. / subs.) falta gent', com "A jeure falta gent!", fins al "xupar l'espina a una cosa", passant per 'donar una salut d'aigua' (donar-ne una quantitat mínima), 'fer la mitja' (mig-riure, somriure), 'per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira' (les accions dels homes, per ocultes que estiguin, arriben a esser conegudes), o 'tenir llevat posat' (tenir coses en preparació o en elaboració', entre més de 14.500 unitats fraseològiques.

Des de la introducció del 'Corpus', l'autora es remet a Humbolt per recordar que "cada llengua reflecteix una concepció del món particular i única", un codi lingüístic que dibuixa la fesomia del grup humà. "Les unitats fraseològiques són un bon exemple il·lustrador de casos que no se sotmeten a lleis gramaticals regulars, i malgrat això, conformen l'inventari d'una llengua ben igual que els fenòmens més ortodoxos. Aquestes unitats tenen un interès especial com a configuradores de la ideologia de la comunitat que les usa, ja que és on les diferències entre les llengües es manifesten d'una manera més vehement", afirma Bàrbara Sagrera.