'El baile de las locas': quan els manicomis eren institucions de repressió masclista
Mélanie Laurent firma un convencional drama històric amarat d'una càlida reivindicació feminista
'El baile de las locas'
(3 estrelles)
Direcció: Mélanie Laurent. Guió: Mélanie Laurent a partir del llibre de Victoria Mas. 121 min. França (2021). Amb Mélanie Laurent, César Domboy i Lou de Laâge. Disponible a Amazon Prime Video
Més coneguda com a actriu protagonista de films com Maleïts malparits, de Quentin Tarantino, Mélanie Laurent presenta ja el seu sisè llargmetratge com a directora, una adaptació del bestseller homònim de l'escriptora francesa Victoria Mas. Ambientada en el tristament famós sanatori de la Salpêtrière a París, la pel·lícula acompanya l'Eugénie (Lou de Laâge), una jove de bona família vital i contestatària que acaba tancada en aquest manicomi pel seu pare quan afirma tenir el do de veure morts. A través de la protagonista i altres secundàries, la pel·lícula fa palès el deix misogin de la psiquiatria i la neurologia a finals del segle XIX.
Laurent firma un drama històric amb una convincent factura de producció i cert dinamisme narratiu que pretén evitar l'encarcarament d'aquests films d'època. La directora subratlla qüestions com el diagnòstic com a forma de repressió de les dones divergents, el fet que la medicina les utilitzés com a conillets d'índies per explorar trastorns com la histèria, o la violència sexual que emparaven aquestes institucions. El baile de las locas, tanmateix, resulta massa òbvia en els seus plantejaments dramàtics i pateix d'aquesta tendència a adaptar els conflictes i perfils de les dones d'altres èpoques a la mentalitat i al gust del feminisme mainstream contemporani, cosa que resta força i credibilitat a uns personatges que, d'altra banda, contagien la seva aflicció, empenta i germanor.
