ARQUEOLOGIA
Cultura 18/04/2011

Les aventures del frare explorador

El Museu d'Història de Barcelona acull una mostra sobre els viatges al Pròxim Orient que el pare Ubach va fer per aprofundir en la comprensió de la Bíblia i crear un museu bíblic a Montserrat.

Antoni Ribas Tur
2 min
Les aventures del frare explorador

Barcelona. El pare Bonaventura Ubach (1879-1960) segueix d'actualitat. Després d'haver estat una de les fonts d'inspiració de la novel·la de Martí Gironell L'arqueòleg (Ed. Columna) , l'Institut Europeu de la Mediterrània li dedica una exposició a la capella de Santa Àgata del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Viatge a l'Orient bíblic vol donar una visió completa de la figura polièdrica del pare Ubach a través d'un significatiu conjunt de peces arqueològiques, més de cent seixanta, que surten per primera vegada del monestir de Montserrat.

La mostra coincideix amb el centenari del Museu Bíblic de Montserrat. De fet, un dels objectius pels quals el pare Ubach va començar a viatjar arreu del Pròxim Orient entre el 1906 i fins als anys cinquanta va ser la creació d'aquest centre. A més de les escultures, sarcòfags, ceràmiques i papirs que va portar dels seus viatges, entre altres materials, a l'exposició també es pot veure una petita selecció de les més de sis mil fotografies que el capellà va fer als territoris del que ara és Palestina, Síria, Egipte i l'Iraq.

Viatge a l'Orient bíblic va més enllà de resseguir la biografia i els viatges del pare Ubach. Fa, també, un recorregut històric del Pròxim Orient des del paleolític fins a la petjada grecoromana a Egipte, i encara hi ha lloc per recordar la fascinació per l'Orient que es va viure a Barcelona a finals del segle XIX.

A la presentació de l'exposició, que estarà oberta fins al 26 de juny, el monjo Pius-Ramon Tragan, director de l' Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i últim deixeble del pare Ubach, va destacar que Viatge a l'Orient bíblic suposa el retorn a Barcelona del seu llegat. Ubach va abandonar la ciutat als quinze anys per fer-se monjo a Montserrat i més endavant va veure complert el seu somni de viatjar cap al Pròxim Orient gràcies, sobretot, a la seva bona entesa amb l'abat Marcet.

Malgrat que Ubach va arribar-hi després que anglesos, francesos, alemanys i austríacs haguessin espoliat aquells territoris, encara va poder aconseguir peces arqueològiques de primera qualitat que van farcir les col·leccions de l'Abadia. "Es va fer amic del director del Museu del Caire, d'arqueòlegs que aleshores estaven excavant allà", va dir Tragan, i va recordar la curiosa procedència d'una de les peces exposades, un talent mesopotàmic (el talent era una unitat de pes) de més de trenta quilos i amb forma d'ànec pel qual Ubach va pagar tres lliures esterlines a la dona que el tenia a la porta de casa seva.

Una visió ecumènica

Després d'haver fet tot aquest recorregut a través dels ulls del pare Ubach i dels testimonis que va portar dels seus nombrosos viatges, l'exposició es clou amb la visió ecumènica que va tenir del Pròxim Orient, un territori pacificat en el qual aleshores convivien en pau cristians, jueus i musulmans. "No volia convertir -va afirmar Tragan-. Volia conviure". "Quin és el fat que em priva d'aquest Orient que m'ha estat vital?", solia dir un malenconiós Ubach els últims anys de la seva vida, a Montserrat.

El pare Ubach passejant (anys 40). Un lleó de les ruïnes de Caldea i joves guies locals (Babilònia, febrer del 1923). Escultura semienterrada d'un rei babiloni (Mesopotàmia, 1922-1923). Figura en forma de mòmia del déu Osiris.

stats