Cultura 05/02/2020

Un dels autors de la Matança d'Atocha, fugat des del 1994, serà extradit a Espanya

Carlos García Juliá s'havia fugat aprofitant un permís penitenciari al Paraguai

Sílvia Marimon

2 min

La plaça Colón de Madrid plena de gent al voltant de la comitiva fúnebre durant l'enterrament dels tres advocats morts en l'atemptat del 1977 contra un despatx laboralista de Comissions Obreres / EFE

BarcelonaCarlos García Juliá, condemnat per participar en l'atemptat en un despatx d'advocats laboralistes el 1977, conegut com la Matança d'Atocha, serà extradit aquest dijous des del Brasil. García Juliá, detingut fa una mica més d'un any, està previst que aterri a Espanya aquest divendres. L'advocat defensor de García Juliá, Daniel Mourad Majzoub, ha explicat que els horaris del vol i altres detalls del trasllat no es faran públics per qüestions de seguretat. García Juliá es va escapar de la justícia fa vint-i-vuit anys amb un permís de llibertat condicional.

Carlos García Juliá va viatjar el desembre del 1994 a Asunción (Paraguai) amb permís del jutge de vigilància penitenciària per "fer efectiva una acceptació d'oferta laboral". Allà, però, no va complir amb l'obligació de presentar-se a l'ambaixada d'Espanya cada mes. El 1996 va reaparèixer perquè va ser detingut i acusat de narcotràfic a Bolívia. Després va fugir a quatre països més: Xile, l'Argentina, Veneçuela i el Brasil, on finalment el van detenir. Es dedicava a conduir per a l'empresa Uber.

García Juliá, que formava part d'un grup ultradretà, va irrompre a les 22.30 hores del dia 24 de gener al bufet d'advocats laboralistes que hi havia al número 55 del carrer Atocha, amb José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada. L’últim custodiava la porta i els seus companys van reunir els presents al saló. Aleshores els van disparar i van fugir deixant tres cadàvers (Enrique Valdevira, Luis Javier Benavides i Ángel Rodríguez) i sis ferits: Alejandro Ruiz-Huerta, Miguel Sarabia, Dolores González, Luis Ramos, Francisco Javier Sauquillo i Serafín Holgado (els dos últims van morir l’endemà). El seu enterrament va mobilitzar 200.000 persones en silenci als carrers de Madrid. Cerrá és l'únic que va complir la seva condemna: quinze anys a la presó –l'havien condemnat a 193 anys–. Des del 1992 viu a Alacant, on va fundar dues empreses. Mai va pagar la indemnització que devia a les seves víctimes. Lerdo de Tejada va desaparèixer abans del judici sense deixar cap rastre.