El primer atles de l'Alzamiento
A Barcelona, en un dia, es va decidir el fracàs de la insurrecció militar franquista. Un atles d'Edicions Dau recull minut a minut com van ser els tres dies de juliol que acabarien en una guerra sanguinària.
BARCELONA" La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero. Si queréis evitar derramamientos de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo ". Amb aquestes paraules, expressades davant d'un micròfon, el general Manuel Goded Llopis, líder de la insurrecció a Barcelona, es dirigia, la tarda del 19 de juliol, als rebels. Amb menys de 12 hores els militars que volien enderrocar la República havien estat vençuts pels homes fidels al president català, Lluís Companys. "A Barcelona el cop va fracassar perquè es van subministrar armes al poble i perquè els guàrdies d'assalt, els carrabiners, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil es van mantenir fidels a la República", explica l'historiador Víctor Hurtado, autor de l' Atlas de la Guerra Civil Española. La sublevación (Edicions Dau).
En aquest atles, que acaba de sortir publicat, pràcticament no hi ha text. Són els mapes els que descriuen, minut a minut, el que va passar a les principals ciutats espanyoles entre el 17 i el 22 de juliol del 1936: "És un llibre insòlit, inèdit; evidentment ja hi ha mapes de la Guerra Civil a Barcelona, Madrid, Oviedo i Vigo, però no existeix cap obra en què tots aquests mapes tinguin un tractament uniforme", emfatitza Hurtado.
Un resum visual
L'historiador defensa la capacitat de síntesi de la cartografia: "En un mapa es pot explicar el mateix que en deu pàgines de text, i és hipnòtic, amb un cop d'ull entens tot el que passa". Als diferents mapes es pot observar amb detall la disposició de les tropes, les barricades, les milícies i l'ús d'armament dia a dia, hora a hora, carrer per carrer.
Atlas de la Guerra Civil Espanyola. La sublevación és el primer d'una col·lecció que vol abastar tots els capítols de la Guerra Civil. El seguiran, entre d'altres, les Brigades Internacionals, la guerra de columnes, la guerra submarina i el bloqueig de costes o les principals batalles (Jarama, Belchite, Ebre...) .
En el cas de Barcelona, la cronologia es limita a un sol dia, el 19 de juliol del 1936, i l'acció es concentra sobretot a la façana marítima de la ciutat, on hi havia la majoria de dependències militars. A més, el port oferia un fàcil accés als centres neuràlgics de la capital catalana, entre els quals l'Ajuntament i la Generalitat. Va ser a prop dels molls on van caure les bombes el matí del 19 de juliol i també va ser per mar que va arribar, a les 12.30 h del migida, el general Manuel Goded Llopis.
"Hem escollit aquelles ciutats en què els enfrontaments van ser més importants", precisa Hurtado. Recorrent les pàgines de l'atles es poden conèixer els detalls del xoc de forces d'una vintena de ciutats: els primers moviments de l'exèrcit a Melilla, el cop del sanguinari Queipo de Llano a Sevilla, l'èxit de la insurrecció d'Oviedo gràcies a un engany que va enviar les columnes de miners fora de la ciutat, la falta d'iniciativa dels insurrectes a Madrid o el descontrol dels militars rebels a Sant Sebastià.
