Artistes en residència

PalmaAmb l’objectiu de fomentar l’intercanvi creatiu i les sinergies entre professionals d’altres indrets, per creixement personal i curricular, entre altres motius, els artistes visuals s’embarquen en residències que els duen a conèixer altres escenes artístiques, agents i realitats.

Les Balears han estat històricament un lloc en el qual artistes europeus i també americans feien estades dedicades a la creació. Recordem, per exemple, l’Escola de Pollença i dos dels seus màxims exponents, el català Anglada-Camarasa i el pintor argentí Tito Cittadini, que, tot i establir-se a principi del segle XX al nord de l’illa enamorats pels paisatges ja feien estades becades a París. Més a prop en el temps, una de les iniciatives pioneres a les Illes va ser CRIdA (Centre de Residència i Intercanvi d’Artistes), el primer programa públic de residències d’artistes a Mallorca emparat per l’extinta Fundació Palma Espais d’Art. El programa, comissariat per Pau Waelder i per Fernando Gómez de la Cuesta, es dugué a terme entre els anys 2011 i 2012, i hi varen passar fins a 26 artistes locals, de l’Estat i internacionals. Va tenir lloc a les dependències del convent de Sant Jeroni de Palma, habilitades com a estudis de creació, i va establir col·laboracions amb altres centres de la ciutat, com la Fundació Pilar i Joan Miró, el Casal Solleric i Es Baluard. En aquest cas, l’estada dels artistes a Palma era de dos mesos i desenvolupaven un projecte específic per al programa. A més de l’estada, rebien una quantitat econòmica per a les despeses de producció de les obres.

Propostes institucionals

D’ençà del programa CRIdA, l’Ajuntament de Palma no ha tornat a posar en marxa cap programa amb les mateixes característiques. Encara que hi va haver un període al CAC Ses Voltes, el gestionat per Tres Serveis Culturals entre els anys 2014 i 2015, en què es va intentar mantenir el programa de residències i intercanvi d’artistes, els equipaments, i també els pressupostos no foren els mateixos.

Avui el testimoni d’aquesta modalitat de beca per a artistes visuals el recull l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que, mitjançant diversos programes, ajuda els artistes de les Illes Balears a promocionar-se fora dels seus territoris. “Del que es tracta és de poder posar recursos o fórmules i mitjans, dins les nostres possibilitats, perquè els artistes de l’Arxipèlag puguin dur a terme una política de donar-se a conèixer a l’exterior”, afirma Xisco Rotger, director de l’IEB. Aquestes fórmules s’estructuren en tres línies de subvencions o ajuts. Una és la línia de subvencions a la promoció exterior, amb la qual artistes de les Illes poden fer residències arreu del món. Aquesta línia disposa d’un pressupost per a enguany de 225.000 euros i també s’hi inclouen els sol·licitants que van a fires, a tallers o a seminaris, no només artistes en residència. Per altra banda, el programa d’activitats pròpies de l’Institut, amb el qual, mitjançant convocatòries, els artistes que en volen formar part poden participar tant en residències concretes com en visionats de portfolis en els quals mostren la seva feina a comissaris, a responsables d’espais i, en general, a agents del sector de les arts visuals a escala internacional. La darrera de les vies que posa en marxa l’IEB és el programa TalentIB, que “permet que artistes de les Illes Balears puguin anar amb un suport de l’Institut a qualsevol espai de residències artístiques a les altres illes, a una illa diferent de la d’origen de l’artista o als altres territoris de parla catalana. I també permet que comissaris de l’exterior puguin venir a les Illes Balears per conèixer sobre el terreny la feina dels artistes d’aquí”, explica Xisco Rotger.

Comissaris

El programa de residències per a comissaris de fora té el precedent en una iniciativa promoguda pel també comissari Tolo Cañellas i que, amb el suport de l’IEB, coordinava visites d’agents culturals a Mallorca perquè coneguessin personalment els artistes locals i els seus treballs. Ara, l’Institut assumeix directament aquest projecte i un dels espais que acull comissaris en residència és la galeria Addaya d’Alaró. Mitjançant aquestes estades a l’illa, els professionals s’acosten a la realitat artística local i als creadors amb l’objectiu principal de crear connexions amb l’exterior.

Cañellas explica, també, que va realitzar una residència, sense suport institucional, al barri-ciutat lliure de Christiania, a Copenhaguen. “Dins del programa d’activitats que ofereix el barri té oberta des de fa molts d’anys una residència mensual, no només per a comissaris, hi pot anar un arquitecte o una cuinera”, assenyala el comissari, i parla del funcionament. “Fas una proposta des del teu camp i un comitè te l’aprova o no. La proposta ha d’anar enfocada a millorar, donar a conèixer o difondre el que és i es fa a Christiania”, explica. Tolo Cañellas comenta que de la seva estada va sorgir la possibilitat de fer un projecte expositiu amb el duet artístic danès AVPD, que es va exposar a la Galeria Pelaires.

Estades a Alaró

No només comissaris s’acullen al programa TalentIB, sinó que també artistes de les Illes que per diversos motius s’han desvinculat de l’escena artística local tornen a la seva terra per fer-hi una residència. “Abans no solíem acollir gent mallorquina o de les Illes Balears perquè no ho devien demanar; els d’aquí el que volen és sortir fora. Tot i que després té molt de sentit que els artistes mallorquins tornin aquí”, apunta Tomeu Simonet, responsable de la galeria i espai de residències Addaya a Alaró. Artistes com Diana Coca i Isabel Servera que, sent mallorquines, han desenvolupat la major part de la seva carrera artística fora de les Illes, són algunes de les artistes que han duit a terme una residència a Alaró. “Les residències els serveixen per contactar una mica de nou amb el context artístic d’aquí, fer enllaços perquè ja que són aquí poden veure comissaris, galeristes, etc. i és el que fan molts d’artistes de fora quan venen. Una residència dona moltes possibilitats als artistes”, manifesta Simonet.

L’artista Diana Coca, que ha fet residències a Pequín, Ciutat de Mèxic i l’Acadèmia d’Espanya a Roma, entre d’altres, assegura que la seva estada a Addaya d’Alaró li ha canviat la percepció que tenia d’aquests tipus de programes d’intercanvi. “La meva idea en els darrers anys era conèixer el món, viatjar pertot, i les residències són una excusa per arribar a un país i estar en el context adequat per treballar dins d’un àmbit artístic, conèixer els artistes de la zona i endinsar-se en la seva cultura”, explica Coca, que en el cas de fer la residència d’Addaya “ha estat com una porta a tornar a Mallorca, a casa meva, perquè, si tu te’n vas d’un lloc, s’obliden de tu”.

Galeria i residència

Tomeu Simonet va posar en marxa Addaya ara fa 14 anys.Es tractad’un espai privat amb una doble vessant: per una banda, l’espai i negoci galerístic, i per una altra, el programa de residències. Afirma que la idea de donar l’oportunitat a artistes de fora de fer estades de creació a Mallorca sorgí gràcies a la disposició de l’espai en el qual té la galeria, una casa de diverses plantes amb un petit apartament a la part de dalt.

“Les residències són possibilitats que tu ofereixes als artistes de venir, estar en un lloc, investigar, treballar, experimentar, però no sempre un ve aquí i acaba amb una pintura, una foto o un vídeo, sinó que de vegades ho ha de viure, i estar en un lloc dona l’experiència, el camí a seguir, les pautes i permet descobrir coses a partir de les quals es pot investigar”, conta.

Simonet comenta, així mateix, que a Mallorca hi ha hagut un dèficit en tots aquests anys de centres de creació, i demana el reconeixement que els espais privats, com el seu o el Centre Cultural d’Andratx, per exemple, es mereixen. “Hem fet una feina de caràcter públic amb fons privats. Es diu molt ràpid, això de fer 14 anys de residències, i s’ha de valorar, perquè les residències tenen aquest caràcter d’investigació i de reflexió sobre el territori”, subratlla.

Aquest estiu, per exemple, hi ha fet una estada l’artista Juanli Carrión, que va desenvolupar un projecte que s’exposarà a Nova York, “i crec que això té un valor inquantificable. La projecció que tenen aquests petits espais de residència és molt gran i estan mostrant al món totes les seves problemàtiques”, afirma Simonet, qui afegeix que “es fa feina en temes de paisatge, de turisme, antropològics, històrics, etc. d’Alaró i de Mallorca en general”.

La fórmula que fa servir des del principi és la invitació, encara que indica que des de fa uns anys la residència ja funciona per si mateixa, perquè reben centenars de sol·licituds d’artistes d’arreu del món que no poden assumir. Els artistes que ell convida estan entre un i tres mesos desenvolupant o bé un projecte concret o una part d’un projecte de més envergadura. “Si algú ve becat, té possibilitat d’estar-hi més temps, perquè si un artista ha de deixar casa seva, ha de continuar pagant el lloguer, aquí s’ha d’alimentar i ha de gastar per produir, malauradament, molts d’artistes han de fer feina amb altres coses. Hi ha vegades que poden fer feina a distància, però la majoria ha de tornar al seu lloc de feina”, apunta el galerista, qui afirma que la disponibilitat la marca o bé la feina o el fet de tenir projectes expositius per tot el món.

Funcionament

A canvi de la residència a Addaya, els artistes cedeixen una obra, que passa a formar part d’una col·lecció que s’ha anat construint durant tots aquests anys. Així mateix, Simonet assenyala que les residències no suposen un negoci, ja que, a banda dels costs econòmics, tenen un cost personal de dedicació molt gran. “Hem desenvolupat aquesta activitat perquè ens donava la gana. Trobàvem que era un projecte interessant i que és necessari”. Les raons, segons Simonet, són “mil i t’adones que, si estàs creixent i ho estàs desenvolupant d’una manera contínua, arriba un moment que necessites o un ajut públic o la col·laboració amb empreses privades, que ara veig que es fa”, afirma Simonet. A les ajudes provinents de l’IEB, ara s’hi suma una convocatòria del Consell de Mallorca que Simonet valora de manera positiva per mantenir aquests espais de residència.

Altres iniciatives

A banda de l’esmentat Centre Cultural d’Andratx, que fa més de quinze anys que ofereix espais de creació a artistes de fora, són altres els centres privats que se sumen a aquesta iniciativa. Un dels darrers a incorporar aquesta opció és la galeria Gerhard Braun de Palma, que l’estiu passat acollí l’artista madrileny Julio Galeote. En la seva trajectòria ha duit a terme residències a Miami, a França i també a l’Acadèmia d’Espanya a Roma i basa el seu discurs artístic en la fotografia. “Suposa un canvi d’aires, de residència, un estudi nou”, diu Galeote, qui afegeix que la relació amb l’espai de feina és “molt important, ja que faig feina sempre en interiors”. Diu que les ciutats acaben influint d’alguna manera tant en el projecte com en la forma de feina, “cosa que sempre és positiva, com també els inputs que són distints a cadascuna”.

Les relacions que s’estableixen durant les residències són un dels punts que destaquen artistes com Diana Coca, qui assenyala que una residència és una eina fonamental per conèixer món, artistes d’altres bandes del planeta, per generar xarxes que van creixent, “ja que es creen vincles humans molt forts, microcomunitats, i això és molt important per a un artista”.