Enviat especial a canesLes coses pel seu nom: aquest no és un dels típics drames socials aigualits que tant exciten els productors d'aires compromesos i algun director perdut que més que cineasta es creu portaveu legítim del poble. Jean-Pierre i Luc Dardenne saben com tocar la fibra, sense necessitat de recórrer a trucs enganyosos i manipuladors. Se'n surten simplement amb el que més bé saben fer: cinema. Fa més de vint anys que els dos germans belgues posen a prova el seu talent en pel·lícules com La promesa o Rosetta , i ara ens sobren motius per pensar que aquest tàndem està arribant a dalt de tot. Ahir al matí, els Dardenne es van deixar caure per Canes per presentar la seva última pel·lícula, Le gamin au vélo , que per unanimitat s'ha convertit en el títol més inspirador que la pantalla del Lumière ha vist aquests dies.
"Le gamin au vélo és una història sobre el triomf de l'amor", deia Jean-Pierre, el més gran del tàndem. El personatge principal és Cyril, un noi d'11 anys que viu en un centre d'acollida per a menors. L'únic objectiu del seu dia a dia és trobar el pare que l'ha abandonat i recuperar el que tots els nens necessiten: una família. En el seu camí troba Samantha, una perruquera que des del primer moment fa mans i mànigues per complaure'l. "És un conte de fades", afegia Jean-Pierre. "Al centre de la història hi ha aquest preadolescent, que és una mena de Pinotxo. Com en molts dels títols clàssics de la literatura infantil, també hi ha un bosc temptador, l'espai de la perdició, fosc i espès, on viu el llop. I, per últim, hi ha Samantha, una fada angelical i bonica que no sap fer res més que regalar amor".
Màgica, real i honesta
No és que Canes vagi aquest any a la baixa. Dissabte al vespre, a la secció Un Certain Regard, Robert Guédiguian -director de pel·lícules com Marius i Jeannette- presentava Les neiges du Kilimandjaro . Però tothom sortia decebut de les projeccions en competició fins que els Dardenne van trepitjar la Croisette. És clar que amb els dos belgues qualsevol desastre està sempre salvat. És per això que Jean-Pierre i Luc Dardenne s'han convertit ja en els convidats vips del Palais des Festivals. Ahir, la televisió oficial de Canes va celebrar la seva arribada emetent pràcticament en loop les imatges de les dues gales en què es van endur la Palma d'Or. La primera data del 1999, l'any en què van presentar Rosetta . La segona els va ser concedida per El nen , el 2005. I en l'edició d'enguany tornen a participar en la competició oficial amb aquest film, una mescla entre Els quatre-cents cops de Truffaut i L'enfance nue de Maurice Pialat.
"Totes les nostres pel·lícules es plantegen de la mateixa manera. Sempre es tracta d'estudiar un personatge determinat enfrontat a unes circumstàncies determinades", explicava Luc Dardenne. "En aquest cas, Cyril és l'heroi que es veu forçat a la lluita". Tots els membres de l'equip que van comparèixer davant dels mitjans assenyalaven amb el dit el joveníssim Thomas Doret, un intèrpret de mena que podria estar alliçonant estudiants en qualsevol escola de teatre. "Ell és el centre de tot", explicava l'actriu Cécile de France -Samantha a la pel·lícula-, que va rodar Le gamin au vélo just després d'aparèixer a Més enllà de la vida, l'últim film de Clint Eastwood. "Des del principi, Jean-Pierre i Luc Dardenne em van demanar que no fes un treball psicològic amb el meu personatge. La meva feina s'havia d'adaptar plenament al to que utilitzés Thomas".
Avui es presenta un altre dels filets més ben cuits. Terrence Malik aterra al Théâtre Lumière amb The tree of life , que a cegues es va convertir en la candidata favorita del pre-Canes, i que té molts números d'aconseguir un lloc privilegiat al palmarès. Ahir, però, va topar amb un os molt dur de rosegar. "Som belgues, i això significa que treballem des del cos i l'instint", acabava De France. Els Dardenne han presentat una pel·lícula màgica, però també molt física i punyent, dotada d'una de les virtuts que més costen de trobar en el cinema contemporani: l'honestedat.
