L’arqueologia del futur

Barcelona¿L’arqueologia ha d’entrar en conflicte i no amagar-se darrere una suposada neutralitat? ¿Es pot combatre l’auge de l’extrema dreta amb l’arqueologia? ¿Què es pot fer amb els cossos dels difunts? ¿Com pot incidir més en la construcció de noves memòries? ¿Com pot explicar el present i el futur? ¿El futur necessitarà museus? Més de 3.000 arqueòlegs es reuniran a la Universitat de Barcelona i al CCCB per participar del 5 al 8 de setembre en la 24a Reunió de l’Associació Europea d’Arqueòlegs. El lema és Reflecting futures. “Volem transmetre que l’arqueologia no és només l’estudi del passat remot sinó que explica com el futur va arribar a existir; és una visió retrofuturista”, assegura el president de l’Associació Europea d’Arqueòlegs, Felipe Criado-Boado.

“L’arqueologia ha de ser capaç d’encarar reptes de futur com l’agressivitat d’alguns discursos d’ultradreta”, destaca l’organitzador de l’esdeveniment a Barcelona, Antoni Nicolau. “Canvien els mètodes, les fonts, les interpretacions, el relat... Hem de ser capaços de mirar amb claredat com és la nostra societat i els processos socials actuals”, afegeix Criado-Boado. Els arqueòlegs volen deixar enrere la correcció política i poder rastrejar també fenòmens tan propers com la situació política actual a Catalunya o les conseqüències del turisme de masses.

No es pot ser apolític

Preguntes incòmodes sobre el passat recent

A l’arqueòleg Alfredo González-Ruibal li agraden les preguntes incòmodes. S’ha especialitzat en les parts més fosques del segle XX: guerra, colonialisme, capitalisme... Ha coordinat projectes al voltant de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura. Parlar del passat més recent, però, no és fàcil i González-Ruibal ha topat amb reaccions força hostils mentre excavava trinxeres a Madrid i Belchite. “Molta gent ho va qüestionar però els fets són aquests: les trinxeres demostren que l’exèrcit franquista assetjava Madrid, on hi havia el Parlament espanyol i, per tant, on residia la sobirania popular. No és una versió prorepublicana, són dades incontestables”, diu. Mentre excavava una trinxera carlista a Belchite, a l’arqueòleg el van increpar sovint: “Em deien que la guerra l’havien guanyat els seus. Els revolta que un arqueòleg toqui el passat, perquè treu objectes que qüestionen una memòria que han assimilat”, explica.

González-Ruibal qüestiona com l’arqueologia s’ha enfrontat a la política en els últims trenta anys. “No estic d’acord amb la idea del consens ni amb ocultar les discrepàncies. L’arqueologia ha de ser conscient dels conflictes de la nostra societat i fer-los visibles”, diu González-Ruibal, que creu que la societat ha de fer front al passat: “S’han de buscar aquells espais més quotidians i esborrats de la memòria col·lectiva perquè són negatius i apunten als responsables, com els centres improvisats de detenció del franquisme; visibilitzar-los i explicar-los”.

Els arqueòlegs creuen que ha de canviar el discurs, si no serà impossible fer front ni a l’auge de l’extrema dreta ni a la legitimació del franquisme. “El patrimoni no persistex sinó que es construeix -apunta Criado-Boado-. Un exemple magnífic de la construcció del patrimoni van ser les ofrenes de la ciutadania quan l’agost passat hi va haver l’atemptat a la Rambla de Barcelona”. I aquest procés de construcció del patrimoni, destaca Criado-Boado, s’hauria de tenir molt en compte al Valle de los Caídos: “No només és una qüestió de memòria històrica, sinó que amb les decisions que es prenguin es construirà una nova memòria. Cal tenir cura de no legitimar els moviments feixistes”.

El voltor del Born

El consum d’aviram a l’Edat Mitjana i Moderna

Les noves tècniques en bioarqueologia han permès estudiar què es consumia o es plantava en el passat. Les últimes recerques al jaciment del Born, que s’han centrat sobretot a la Casa Corrales, batejada així pel nom de l’últim propietari, han demostrat que a Barcelona hi havia vinya i que el consum d’aviram no ha variat gaire en els últims 300 anys. En aquesta casa del Born, que va estar ocupada des de l’Edat Mitjana fins que el barri va ser destruït el 1716, s’han estudiat més de 200 restes d’aviram. “El consum d’aus s’intensifica considerablement amb l’Edat Moderna. Per tant, hi va haver un augment de la qualitat de vida general o al barri hi van anar a viure veïns amb un statu quo superior -assegura un dels responsables de la recerca, Jordi Nadal-. No només hi ha més gallines, galls i pollastres sinó també perdius i oques”.

A finals del segle XVII i principis del segle XVIII s’extreien pits i extremitats de gallines i pollastres exactament com ara. Hi ha documentació que constata que en aquella època hi havia també fauna exòtica a Barcelona, però a la Casa Corrales només s’ha trobat l’ala d’un voltor: “No té res a veure amb la producció alimentària -explica Nadal-. Té marques als ossos de l’ala que demostren que segurament s’aprofitaven les ales per escriure o com a ornament per als capells”. Els voltors s’han reintroduït a Catalunya en els últims anys perquè estaven en perill d’extinció. Fa 300 anys, però, devien ser una espècie abundant.