Els arqueòlegs eleven a 82 els cadàvers de la necròpoli medieval

BarcelonaEls arqueòlegs ja han recuperat 82 cadàvers a la necròpoli medieval trobada al solar dels antics jutjats de Barcelona, ubicat al passeig Lluís Companys, i preveuen que la xifra augmenti a mesura que continuïn els treballs arqueològics. Això és el que ha explicat el director de la intervenció, Jordi Serra, que ha apuntat que la majoria dels individus enterrats a la necròpoli eren nens a causa de l'elevada mortalitat infantil que hi havia a l'època.

Serra ha apuntat que l'equip d'arqueòlegs treballa "sense calendari" i que avancen "sobre la marxa", fet que compromet la construcció de la nova Audiència de Barcelona, que està previst que s'ubiqui en aquest solar un cop s'enderroqui l'edifici dels antics jutjats, que ocupava 5.400 metres quadrats, i es buidi l'espai. "Quan obrim nous sectors fem noves troballes, no podem fer cap mena de previsió", ha subratllat el director de la intervenció.

La majoria són nens

A la necròpoli, que es calcula que data d'entre el segle VII i el IX, els arqueòlegs han trobat diferents tipus d'enterrament. La majoria estan coberts per lloses i per sota tenen fosses simples excavades a les argiles naturals del terreny amb l'individu inhumat a l'interior. En altres casos no hi ha lloses i es veu directament la fossa amb la terra que cobreix la inhumació. Només en dues ocasions els arqueòlegs han trobat enterraments en cista, en què l'individu està enterrat entre parets de pedra.

Pel que fa a les característiques dels individus, Serra ha apuntat que la majoria són infants i que la part dels adults és "més escassa" amb paritat d'homes i dones. Alguns dels cossos recuperats presenten algun tipus de patologia, que ara els antropòlegs estudiaran en detall.

Les fortes pluges que han caigut sobre la capital catalana les útlimes setmanes han "alentit" les tasques arqueològiques, segons ha afirmat Serra. "El dia que plou no pots treballar i els dies posteriors has de fer una neteja per evacuar l'espai i poder treballar en condicions", ha explicat. Amb tot, ha apuntat que les condicions meteorològiques només han provocat un retard d'un parell de dies en els treballs.

Preveuen recuperar un "nombre molt elevat d'individus"

El director de la intervenció ha explicat que la importància d'aquesta necròpoli no és saber si serà la més gran a Barcelona, sinó que permetrà recuperar un "nombre molt elevat d'individus" gràcies a les grans dimensions del solar. Ara els arqueòlegs se centren en l'excavació de la necròpoli i s'"adapten" al desenvolupament de l'enderrocament de l'edifici dels antics jutjats.

Segons ha explicat el director de la intervenció, tots els elements que extreuen de l'excavació van a parar al dipòsit del Museu d'Història de Barcelona, on es fan els estudis pertinents i on, en última instància, es farà el dipòsit definitiu de les restes.

La nova Audiència de Barcelona, condicionada pels treballs arqueològics

El director de la intervenció ha confirmat que no treballen amb cap data concreta per acabar les tasques arqueològiques que estan en marxa ni per iniciar-ne de noves. Aquests treballs estan condicionant la construcció de la nova Audiència de Barcelona, que està previst que s'ubiqui en aquest solar.

Sobre aquesta qüestió, el tècnic del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Xavier Maese, ha confirmat que fins que no s'acabin els treballs arqueològics no es podrà començar la construcció de la nova obra. Maese ha indicat que fins ara només s'ha excavat el 20% del terreny i ha apuntat que el fet que s'hi hagi trobat una necròpoli alenteix les tasques perquè treballar amb cadàvers és "delicat".

El director de la intervenció ha indicat que gràcies a les excavacions estan documentant tres grans moments històrics. El més antic és la necròpoli medieval, que està a l'espera de sotmetre's a la prova del carboni-14 per tal de determinar-ne la data concreta. Tot i així, els arqueòlegs creuen que com a màxim seria del segle IX.

Ja d'una època posterior, Serra ha explicat que han trobat les anivellacions que les tropes borbòniques van fer entre el 1715 i el 1718. Per fer-les van destruir parcialment l'antic barri de la Ribera amb l'objectiu de crear l'esplanada per alçar-hi un tram de la muralla i la Ciutadella militar borbònica.

Les anivellacions van destruir les construccions medievals. Tanmateix, els arqueòlegs han trobat murs que s'han conservat parcialment i que mostren que en aquella zona hi havia hagut l'urbanisme propi de l'època medieval.

Les troballes més contemporànies són fragments de murs i paviments de l'antic Palau de Belles Arts. Obra de l'arquitecte August Font i construït amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, va ser enderrocat l'any 1942.

Unes instal·lacions buides des del 2009

Amb un pressupost d'enderrocament de 2,8 milions d'euros, l'edifici dels antics jutjats estava buit des de l'estiu del 2009, moment en què els jutjats penals i d'instrucció es van traslladar a la nova Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. L'enderrocament va començar el juny de l'any passat i en un principi es preveia que estiguessin a terra a mitjans de febrer. El procés es va retardar a causa de la intervenció arqueològica i ja acumula mesos de retard respecte al calendari previst.

El solar està a tocar del Parc de la Ciutadella i delimitat per la placeta de Vicenç Albert Ballester i el passeig de Picasso i el de Pujades, pràcticament davant del Palau de Justícia, que allotja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'Audiència de Barcelona. Construir la nova seu de l'Audiència a la zona la convertiria en el segon pol judicial de la capital catalana, després de la Ciutat de la Justícia.