ART
Cultura 23/02/2018

Arco treu ferro a la censura i fa com si no hagués passat res

El director de la fira considera la retirada de l’obra de Sierra un fet “trist i aïllat”

Antoni Ribas Tur
2 min
Arco treu ferro a la censura i fa com si no hagués passat res

MadridLes aigües es van calmar en la tercera jornada d’Arco, la primera oberta al públic: la polèmica per la retirada de l’obra de Santiago Sierra Presos polítics espanyols contemporanis de l’estand d’Helga de Alvear a penes es va notar, encara que el president d’Ifema no va assistir a la presentació del país convidat en la pròxima edició de la fira, que serà el Perú. Sí que hi era el director general de la institució, Eduardo López-Puertas. Després de l’anunci, el director d’Arco, Carlos Urroz, va respondre les preguntes dels mitjans més tranquil que els dies anteriors: “La carta que el president d’Ifema va enviar dimecres posa de manifest que ha sigut una decisió desencertada. La junta rectora, el comitè i les galeries han acceptat les seves disculpes”, va dir Urroz, per a qui la retirada de la peça era només un incident.

“És un fet trist i aïllat que no s’ha de tornar a repetir”, va explicar Urroz abans de posar en relleu el vessant “científic” de la fira i que les peces que s’hi exposen se seleccionen per la “qualitat” i no pel “contingut”. La polèmica de l’obra de Sierra va arribar dimecres als mitjans internacionals. Així i tot, Urroz va treure ferro al fet que n’hagin parlat diaris com el New York Times i Le Figaro : “Totes les fires han tingut un episodi aïllat com aquest, i és molt injust per a Espanya que es converteixi en una realitat”, va concloure el director.

Tot i la calma, a l’estand de la galeria Thaddaeus Ropac la mirada penetrant del papa Innocenci X que ofereix el xinès Yan Pei-Ming, en una versió més gran del llegendari retrat de Velázquez, semblava més intimidatòria. Aquesta pintura també és un reflex que en aquesta edició, que inclou 211 galeries de 29 països, els valors segurs s’han imposat al risc, tret de l’exposició comissariada per Chus Martínez, Elise Lammer i Rosa Lleó El futur no és el que passarà sinó el que farem. La mostra es caracteritza pel sentit de l’humor, i entre les peces n’hi ha una de feta amb menjar enllaunat antic, una altra que recrea menjar de gat i una gran tela protagonitzada per dinosaures. El creador més antic és Salvador Dalí, presentat per uns dissenys de banyadors femenins dels anys 60. Com cada any, les galeries Marlborough, Mayoral i Elvira González hi exposen algunes de les obres més cares. La primera, enmig de treballs de Genovés, Antonio López i Manolo Valdés, ofereix Entrada del metro, Columbus Circle, de Richard Estes, per poc més de 400.000 euros. La Mayoral hi exposa dues pintures de Miró dels anys 70 que costen 650.000 i 680.000 euros, i Elvira González no fa públics els preus de les obres d’artistes com Barceló, Miró i Morandi.

Però no tot és polèmica i glamur a la fira Arco. Àngels Barcelona hi exposa una peça de Jaume Pitarch que és tota una lliçó d’intel·ligència: l’artista dona veu als professionals invisibles del món de l’art amb un carret de la neteja carregat de pals de fregar, posats perquè semblin flors, provinents de museus que tenen alguns dels gira-sols de Vincent Van Gogh, perquè va ser una de les primeres obres que va assolir preus astronòmics en les subhastes dels anys 80.

stats