Cultura 11/12/2017

Sixena: i ara, ¿què passarà?

La intervenció de l’Estat precipita el desenllaç en el cas Sixena

Antoni Ribas Tur
3 min
Les caixes amb les peces provinents del Museu de Lleida entrant al monestir de Sixena.

BarcelonaL’aplicació de l’article 155 ha convertit el cas Sixena en un terreny més inestable que mai, malgrat que fins ara les sentències hagin sigut favorables a l’Aragó: el jutge d’Osca va veure el cel obert i va resoldre un recurs presentat per Catalunya dos anys i mig abans en qüestió de dies, després que Méndez de Vigo ordenés a Catalunya no tornar a recórrer contra el retorn provisional dels béns del monestir. Quina paradoxa: una inhibició, un buit inesperat en la cadena, ha provocat les accions més violentes.

L’operació policial del trasllat de les peces del Museu de Lleida recordava les càrregues de l’1-O, i la consellera de Cultura aragonesa, Mayte Pérez, va criticar amb virulència la cura que l’equip del museu ha tingut per les peces. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, no defalleix, tot i ser l’ase dels cops dels independentistes. Ahir mateix va presentar un recurs al ministeri de Cultura per evitar el trasllat de les peces. “La gran frustració és que el ministre no s’hagi inhibit de la petició del jutge d’Osca. Li vaig demanar en dues ocasions que estudiés el cas, que és complex, i que esperés que hi hagués un govern de la Generalitat”, afirma Ros. En l’última setmana la proliferació de recursos de la part catalana ha sigut tan intensa com la imprevisibilitat dels tempos del jutge.

“Confio que guanyarem el recurs en cassació al Suprem, perquè tenim el precedent de la sentència del Constitucional de l’any 2012 que declarava legals les compres dels béns de Sixena”, explica Ros. Una altra paradoxa: el futur del cas passa per un tribunal que ha deixat a la presó Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn. L’esperança de l’alcalde sembla prima en un cas que el 155 ha acabat d’enverinar. Ara com ara hi ha dues certeses incontestables: les peces són a Sixena, un espai precari com a museu. “El Museu de Lleida, el departament de Cultura i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat estem preocupats per la conservació de les obres i ens agradaria fer-ne un seguiment”, diu la directora del centre, Àngels Solé. “Les reaccions que es poden produir en unes peces que surten d’un entorn estable són imprevisibles”, subratlla. L’altra novetat és que a partir d’avui el jutjat que s’ocupa del litigi té una nova titular, María Teresa Puchol Soriano.

La batalla judicial continua, com també ho fa el litigi per les pintures murals de la sala capitular del monestir, un dels tresors del Museu Nacional d’Art de Catalunya: una altra decisió judicial fa perillar una vista amb experts sol·licitada per la part catalana. I, per reblar el clau, el cas Sixena ha entrat de ple en la campanya electoral de les eleccions del 21-D. Alguns candidats han fet crides a obeir la llei, al diàleg entre l’Aragó i Catalunya. D’altres han invocat una prudència massa diplomàtica i, uns altres, han esperonat la ciutadania perquè surti al carrer a defensar el seu patrimoni.

Aquesta nova pàtina política del cas Sixena torna a ser una gran paradoxa: els guanyadors d’unes eleccions convocades en una situació d’excepció i en un ambient electritzant de bàndols, ¿se’n sortiran, com no ha sigut possible fins ara, a l’hora de trobar solucions? Per al director del MNAC, Pepe Serra, ahir va ser un dia “trist per al patrimoni i els museus”. Tot apunta que no serà l’últim dia trist.

stats