ART
Cultura 18/02/2017

Andy Warhol: 30 anys de glòria

Tres dècades després de la seva mort, la figura i l’obra de l’artista continuen sent molt populars

Antoni Ribas Tur
4 min
30 anys de glòria

BarcelonaEl reconeixement que rep l’obra d’Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987) supera amb escreix aquella cèlebre frase de l’artista: “En el futur, tothom serà famós durant 15 minuts i tothom hauria de tenir dret a 15 minuts de glòria”. Dimecres es compleixen trenta anys de la mort de Warhol, i la seva figura i la seva obra continuen sent molt reconegudes i molt populars, a tots els nivells: des de l’underground fins a les botigues de decoració, plenes de quadres que imiten les seves serigrafies de colors cridaners.

I en la pròxima edició del principal esdeveniment del panorama de l’art contemporani, la Documenta de Kassel, es projectaran les seves pel·lícules, i seran molts els que reclamaran el seu llegat pop.

).

Andy Warhol és, segons De Diego, un artista “únic, excepcional i sui generis ”. “Va inaugurar un món de les aparences -afegeix-. Sembla un artista molt banal, però sota aquesta banalitat hi ha un art molt pensat, molt estratègic”. Per exemple, les pintures de llaunes de sopa Campbell semblen totes iguals, però si es miren detingudament es pot veure que totes són diferents. “Va fer servir moltes estratègies”, diu De Diego. “Warhol és un artista que es transvesteix constantment: passa per banal quan no ho és, va transvestit d’artista quan és actor i d’actor quan és artista. El fet que el seu art i la seva posada en escena no siguin fixos el fan únic”, afegeix De Diego

30 anys de glòria

També es pot dir que l’artista, amb la seva fascinació per la tecnologia, amb les primeres Polaroid i les primeres gravadores, potser s’hauria enganxat a les noves maneres de crear imatges i fer-les circular de les xarxes socials. “Com els grans artistes, contemporanis i de tots els temps, mai està tot dit. I queda molt material per catalogar”, diu De Diego.

L’artista que és la seva obra

Andy Warhol: l’home insatisfet amb el seu físic, el fill d’una família rutena emigrada a Pittsburg -el seu cognom original és Warhola- que triomfa a Nova York. L’home que viu molt de prop els esclats de llibertat dels anys 60 i 70, però que viu amb la mare, no parla de la seva religiositat i fa apologia de l’abstinència sexual. L’artista que clava a la memòria col·lectiva les imatges de Jackie Kennedy, Marilyn Monroe, Elvis Presley i tantes altres celebritats com icones i mites sexuals. I que aireja els draps bruts d’Amèrica ampliant en quadres gegants imatges de cadires elèctriques, retrats policials de delinqüents, accidents de cotxe i aldarulls racials.

30 anys de glòria

Malgrat tot, no ha passat a la història com un artista compromès. “La raó per la qual intento no ficar-me en política és perquè un dia crec en una cosa i el dia següent crec en una altra”, va dir. Tot i així, per raons artístiques, va estar involucrat en un petit incident, arran d’un cartell de Nixon amb la cara verda que no va agradar a qui li havia encarregat. “Cada vegada que s’ha d’elegir el president, un alcalde o el que sigui, enganxen les seves imatges arreu del món, i sempre penso que les faig jo. Sempre penso que són obra meva”, va afirmar Warhol.

Una altra de les sentències més conegudes és la que diu: “Si ho vols saber tot sobre Andy Warhol, n’hi ha prou veient les meves pintures i les meves pel·lícules, i soc allà. No hi ha res més”. Però la seva vida i la seva obra, fetes d’innombrables capes, contradiuen aquesta idea. Tot i així, la manera com va morir sí que es pot qualificar de prosaica. Si l’escriptora i feminista radical Valerie Solanas hagués acabat amb ell quan li va disparar un tret l’any 1968, hauria marxat en circumstàncies dramàtiques. Però va morir de manera imprevista i gairebé absurda per les complicacions d’una operació de vesícula. “No crec en la mort perquè un no hi és present per saber que, en efecte, ha succeït”, va dir. També és seva la frase “La idea no és viure per sempre, la idea és crear coses que sí que ho facin”.

Però sí que el situa entre els creadors que van anticipar les relacions entre l’alta cultura i la cultura popular i la recerca de nous formats. “Tot el que feia passava per posar en qüestió els mitjans de l’art: produïa pintures de manera gairebé industrial i, quan feien pel·lícules, eren tan llargues que ningú se les podia mirar senceres. Això obre molts camins, un dels quals és considerar que hi ha moltes maneres de fer art i que el dubte sobre el mitjà és important”, diu Barenblit. I aquesta ambigüitat s’estén fins al punt que les seves pintures d’accidents i aldarulls apareixen com un revulsiu. “Posen en dubte les imatges quotidianes de la societat de consum i generen un curtcircuit en les economies de desig contemporànies”, subratlla Barenblit.

30 anys de glòria

També es coneguda la fascinació de Warhol pels diners. I el mercat l’ha seguit: Accident de cotxe platejat (Desastre doble) Accident de cotxe platejat (Desastre doble)va aconseguir el preu rècord de 99 milions d’euros Sotheby’s de Nova York el novembre del 2013 i un any després Christie’s de Nova York va adjudicar Triple Elvis [del tipus Ferus] per 772,2 milions d’euros.

Al somni d’una nit d’estiu

A més de fer la seva pròpia obra, Warhol va col·laborar amb creadors de les arts escèniques com el coreògraf Merce Cunningham. Després de la seva mort, el món del teatre ha sigut especialment generós amb el seu llegat: el polonès Krystian Lupa va recrear l’esperit del mític taller a l’obra Factory 2,l’any2009.

Àlex Rigola va tornar a fer-ho l’any 2014 a Düsseldorf, però amb una idea trencadora: va convertir Warhol i la seva troupe en els protagonistes de Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare. Somni d’una nit d’estiu. “The Factory és un referent de joventut i dramatúrgicament encaixava amb el món màgic de l’obra, en què tot és possible i hi ha una llibertat absoluta”, diu Rigola, que va convertir el rei Oberon en l’artista. En aquest sentit, Warhol apareix com un personatge menys amable, mimat i manipulador, una imatge que potser no està molt allunyada del personatge real.

stats