Literatura
Cultura 17/04/2022

Els amors eixelebrats (i amagats) del poeta Joaquim Rubió i Ors

Albert Mestres novel·la la joventut de l’historiador i dramaturg

4 min
Albert Mestres, escriptor

BarcelonaDe Joaquim Rubió i Ors (Barcelona,1818-1899) en tenim una imatge d’home seriós. Fill de menestrals, va ser sobretot un autor romàntic. Romàntic en el sentit de voler una regeneració de la literatura, la política, la societat i, fins i tot, els instruments de poder. A la seva biografia hi consta que va ser poeta, se’l coneix sobretot com lo Gaiter del Llobregat, historiador, dramaturg, assagista i rector de la Universitat de Barcelona. Però abans de convertir-se en un respectat acadèmic, el 1840, va ser un home jove que creia que s’enamorava cada vegada que el desig el trastornava. O això almenys es desprèn del retrat que n’ha fet Albert Mestres a Sentimental (Angle). Aquest Rubió i Ors, fill de l’impressor i llibreter Josep Rubió i Lluch, va patir molt la moral i la repressió de l’època que li va tocar viure.

Mestres va començar a conèixer Rubió i Ors a través dels seus escrits i de la seva biblioteca. La seva companya és la besneta de Rubió i Ors i, per tant, va tenir accés a molta documentació. "Vam comprar una part de la biblioteca d’un germà de Rubió i Balaguer i allà hi havia molt de material", explica el poeta, dramaturg i escriptor.

Joaquim Rubió Ors.

Fins que no va accedir a la biblioteca de la família de la seva companya, per a Mestres, Rubió i Ors era senzillament un personatge que havia escrit alguna poesia de manera esporàdica: "Vaig descobrir que en realitat tenia una obra extensa", explica. El 2006 Mestres va tirar endavant, amb Edicions 62, la publicació de Lo Gaiter del Llobregat (1841), amb l'afegitó de Roudor de Llobregat (1842), un llarg poema èpic en octaves sobre l'episodi grec dels almogàvers. La fascinació que va sentir va ser tal que va dedicar sis anys a escriure una tesi doctoral sobre el poeta i rector, que va llegir el maig del 2021. Escriure Sentimental ha sigut una venjança no tant envers Rubió i Ors sinó contra una tesi que no li va permetre deixar anar la imaginació. "Mentre escrivia se’m disparava la imaginació i moltes coses que intuïa i sospitava no les podia escriure a la tesi perquè no en tenia les proves documentals", detalla Mestres. Sentimental és en part també un homenatge a l'Educació sentimental de Gustave Flaubert i explica fets documentats (els personatges són reals i la relació sentimental de Rubió i Ors amb la Madroneta Renart va existir).

"La novel·la va anar creixent i he recreat el món que ell va viure tal com ell el devia viure, en plena explosió del romanticisme. És la seva formació sentimental, que és el forat negre que teníem d'ell", detalla Mestres, que relata altres relacions sentimentals, a part de la que té amb la Madroneta, de Rubió i Ors (algunes culminades i d'altres més platòniques). És un Rubió i Ors idealista a qui li costa decidir-se i que viu rosegat pels remordiments i la culpa cada vegada que es deixa endur per la pulsió sexual. "El perseguien ombres de frares negres amb grans creus com les de les processons de Setmana Santa que li xiuxiuejaven a l'orella els versos de fra Agustí Eura sobre un cadàver, que havia llegit no sabia on", relata el narrador de la novel·la.

És un narrador que sempre té un punt d'ironia però que en alguns moments també es posa a la pell del personatge i expressa tota la tensió que viu. El Rubió i Ors de Sentimental vol i dol. "Va tenir històries sentimentals que després va voler esborrar completament per donar una imatge acadèmica i seriosa", afirma Mestres. Les cartes constaten aquests embolics sentimentals: "Hi ha les cartes a Catalina Oliver i moltes cartes a Tomàs Aguiló. Com que eren molt joves parlaven molt d'afers sentimentals, però sense dir res que pogués sortir de to –explica Mestres–. Són molt retòriques i hi ha molts sobreentesos, perquè quan devien parlar l'un davant de l'altre devien ser més clars i menys retòrics".

Les cartes desaparegudes

Rubió i Ors es va escriure durant molts anys amb la mallorquina Catalina Oliver, que tenia una escola d'infants. Són cartes molt íntimes en què ell li parlava dels seus poemes, els seus projectes i els seus amors i desamors. "Uns amors desgraciats i impossibles d'aconseguir són la causa d'aquest mal que em turmenta. La dona a qui he estimat amb el delit d'un nen i el foc i la passió d'un jove, la dona que he cregut que podia fer-me feliç i la que ha desvetllat al meu cor la set de glòria", escriu Rubió i Ors a Catalina. Joan Mas i Vives va poder consultar aquesta correspondència i en va parlar en un article a la revista Lluc el gener del 1989, però les cartes van desaparèixer misteriosament poc després. "Hi havia sis cartes de Rubió i Ors, però no són on haurien de ser, a l'arxiu de la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca", diu Mestres.

El desig i les històries d'amor, molt limitats per les obligacions socials de mitjans del XIX, transcorren en una Barcelona que viu sacsejada pels conflictes socials i polítics. Mestres fa una gran reconstrucció històrica descrivint una època en què se succeeixen la mort de Ferran VII i la regència de Maria Cristina i de Baldomero Espartero. L'escriptor i poeta narra els fets de la Jamància, i la revolta del poble menut contra Espartero, que havia ordenat el bombardeig de Barcelona, i després contra el nou govern central de Madrid. Als carrers queien les bombes i hi havia foc de metralla mentre els milicians revoltats s'atrinxeraven. "És un moment en què els menestrals intenten fer el salt a la classe mitjana i sorgeixen els intel·lectuals, que pensen com creuen que ha de pensar la gent i intenten viure d'això publicant als diaris", diu Mestres.

stats