ELS CLÀSSICS
Cultura 04/04/2012

Un amor suïcida

Jordi Nopca
1 min

El quart llibre de l' Eneida -inici del segon volum de la traducció que Miquel Dolç va fer per a la Bernat Metge- comença amb una confessió d'amor: Dido, reina de Cartago, "es consumeix en un foc secret", captivada per Enees. "L'incessant valor de l'heroi i la noble esplendor de la seva nissaga li obsedeixen el pensament; li resten clavats al cor els seus trets i les seves paraules, i la cuita amorosa no dóna plaent repòs als seus membres", escriu Virgili. Enees ha explicat durant el segon i tercer llibre la caiguda i el saqueig de Troia: el relat ha subjugat la reina, que encara no ha aconseguit oblidar del tot el seu marit difunt, Siqueu. D'això se n'encarregaran les deesses Juno i Venus, que pacten que l'heroi acabi rendint-se als encants de Dido. Quan Júpiter s'adona de la feta -consumada en una cova durant una tempesta ben oportuna- envia el seu missatger Mercuri per recordar a Enees que és l'escollit per fundar Roma, i que no pot perllongar sine die la seva estada a Cartago.

Mancada del seu estimat, la resposta de Dido és contundent: "He acabat de viure i he acomplert el camí que m'havia traçat la fortuna: i ara, gran, baixarà la meva ombra sota la terra". Dido se suïcida clavant-se una espasa. Al segle XVII d'aquest amor fatal Henry Purcell n'escriuria una òpera inflamada.

stats