Cinema

Els amics americans de la Mostra de Venècia

La 75a edició del festival de cinema presenta una programació dominada per les produccions estatunidenques

Quan el 25 de juliol Alberto Barbera, director artístic del Festival de Venècia, va anunciar en roda de premsa la programació de la 75a edició, un dels termes recurrents del seu discurs va ser la paraula Oscars. Mentre presentava alguns dels títols més rellevants del cinema d’autor del 2018, Barbera adoptava el rol d’observador privilegiat de la cursa pels Oscars. Feia més de pronosticador que de simple comentarista, avalat per la presentació a Venècia, en els últims cinc anys, de pel·lícules com Gravity, Birdman, Spotlight, La La land i La forma de l’aigua, totes enaltides per l’Acadèmia de Hollywood.

Amb aquests precedents, no és estrany que els gran estudis de Hollywood portin a Venècia els seus aspirants a cavall guanyador d’una cursa que té molt més a veure amb el màrqueting que amb l’art. Així, Warner Bros estrenarà al Lido el nou remake d’ A star is born, que suposa l’estrena com a director de l’actor Bradley Cooper, i on Lady Gaga es postula com l’hereva de Judy Garland i Barbra Streisand. Per la seva banda, Universal Pictures se la juga amb Damien Chazelle i First man, mentre que l’aposta de risc la fa 20th Century Fox amb La favorita, una comèdia històrica dirigida pel grec Yorgos Lanthimos (el director de Llagosta ) i protagonitzada per Emma Stone i Rachel Weisz.

La paradoxa és que tot l’èmfasi que posa Barbera en el potencial oscaritzable dels grans títols del festival tendeix a limitar la repercussió mediàtica de les obres que més la necessiten. És el cas, per exemple, de dues pel·lícules de la competició oficial dirigides per nous valors del cinema independent nord-americà: Vox Lux, de Brady Corbet (el director de La infància d’un líder ), amb Natalie Portman en la pell d’una problemàtica estrella pop, o The mountain, de Rick Alverson, on Jeff Goldblum dona vida a un psiquiatre especialista en teràpies de lobotomia i electroxoc a la Nord-amèrica del 1950.

Devoció pel cinema de gènere

La Mostra del 2018 apunta a una reivindicació de la força incombustible del cinema de gènere. La revisió del western arribarà de la mà del germans Ethan i Joel Coen amb la producció de Netflix The ballad of Buster Scruggs, i del francès Jacques Audiard amb The Sisters brothers, protagonitzada per Joaquin Phoenix i John C. Reilly. Des del Japó, Shinya Tsukamoto -l’únic cineasta asiàtic a la competició- promet reformular el cinema de samurais amb Killing, mentre que el suspens i el terror el serviran Luca Guadagnino (director de Call me by your name ) amb el seu remake de Suspiria, el clàssic de culte de Dario Argento, i l’australiana Jennifer Kent, autora de Babadook, que amb The nightingale figura com l’única dona entre els 21 cineastes de la competició oficial, un biaix masculí que ha sigut àmpliament criticat per organitzacions com la European Women’s Audiovisual Network, que va impulsar una “alerta femenina” contra el certamen.

Més enllà dels títols made in USA, la Mostra reserva un espai rellevant al cinema llatinoamericà, representat pels mexicans Alfonso Cuarón (amb Roma, produïda per Netflix) i Carlos Reygadas, i pels argentins Pablo Trapero i Gonzalo Tobal, autors contemporanis que intentaran fer ombra al gran esdeveniment cinèfilo-històric del festival, la presentació de The other side of the wind, l’última i perduda producció d’Orson Welles, filmada entre el 1970 i el 1976, entre notoris problemes de finançament, i protagonitzada per John Huston, Peter Bogdanovich i Oja Kodar.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF