L'alpinista Alex Txikon: "No sé quan tornaré a sortir d'expedició"

L'explorador basc, que va haver d'abandonar una expedició a la K2 el mes de febrer, serà a Palma aquest dijous per presentar la pel·lícula documental 'Pumori, la hija de la montaña' (2019), on s'explica la història dels joves guipuscoans i navarresos que van morir a l'Himàlaia l'any 2001 

Alex  Txikon ( Lemona -País Basc- 1981) és conegut per haver coronat, l'any 2016, la muntanya  Nanga  Parbat (la novena més alta del món, amb 8125  m, situada al Pakistan) a l'hivern, cosa que no havia aconseguit ningú. És un dels millors alpinistes en l'àmbit de l'Estat i un esportista a qui sembla que no se li acaba mai la benzina: ha participat en més de 30 expedicions, una desena de les quals a muntanyes de més de vuit mil metres, incloses l'Everest i  la K2. Aquest dijous, dia 22 d'octubre, serà al teatre  Xesc  Forteza de Palma per presentar la pel·lícula documental  Pumori, la  hija de la  montaña  (2019), una projecció que s'emmarca dins la programació de la Mostra de Cinema de Muntanya.

És un llargmetratge dirigit per  Iban González  Pagaldai, en el qual participa  Txikon, que vol servir d'homenatge als joves muntanyencs guipuscoans i navarresos que van morir durant l'expedició del 2001 al  Pumori (Himàlaia). Relata, en paral·lel, la història de la jove nepalesa  Suku  Maya i el vincle generat entre ella i la família d'un dels alpinistes que va perdre la vida en aquella tragèdia.  Txikon intervindrà abans i després de la projecció del documental per tal d'explicar i resoldre dubtes sobre aquesta història.

Ja fa uns dies que  Txikon és a Mallorca, i els ha aprofitat per fer el que més li agrada: perdre's per la muntanya. El  mes de febrer va haver d'abandonar l'expedició que estava fent  a la K2, la segona muntanya més alta del món després de l'Everest. "És molt dur haver de tornar perquè les condicions climàtiques et són adverses. Preparar una expedició costa molts doblers i molt de temps, requereix estratègia i bona planificació, i llavors arribes allà per no poder moure't durant  17 dies del camp base. No sé si en faré més", rumia l'escalador, un enamorat de la muntanya que afirma que "ara mateix" no està disposat a comprometre's des del punt "físic, psicològic i personal" per tornar a sortir. "Alguna cosa faré, però fins d'aquí a un any no em plantej sortir d'expedició un altre cop. La vida d'una persona té diferents etapes, i ara no necessit jugar-me el físic.  M'ho pas de meravella, per exemple, a la serra de Tramuntana. Vull fer coses pel simple fet de gaudir".

No obstant això,  Txikon diu que cada dia està "més motivat". Deu ser cosa dels que s'enfilen ben amunt. "Quan ets a la muntanya no hi ha res més que tu, la roca i el gel. I no et fa falta ningú més, no pensen en una altra cosa que gaudir del moment. Arribar al cim és el menys important; lluitar, fer camí i empènyer el teu cos per arribar-hi és el que realment val la pena", explica. Tot i els perills que comporten les expedicions, té clar que la por és la seva millor amiga en els moments de risc. "La por t'ajuda a ser prudent. És perillós tenir una por descontrolada perquè et pot fer tenir un accident, però si ets capaç de gestionar bé la por, és, precisament, el que t'ajuda a continuar i arribar a bon port". I si hi ha una millor amiga en aquesta aventura, no hi pot faltar l'enemic: l'ego. El basc assegura que aquells que es deixen dominar per l'ego en una expedició deixen de comportar-se com a companys, i que el punt important, que és el camí, deixa d'estar en un primer pla per donar espai a l'individu. "Això no és un alpinista", sentencia.

Txikon era picapedrer i va treballar molts anys a la construcció abans de dedicar-se a les expedicions: "Tenc  36 anys i he cotitzat  20 anys. Havia de fer feina per pagar les sortides, però un dia vaig veure que no e m sortia a compte. L'any 2013 vaig decidir deixar-ho i vaig estar un any com un jubilat que es demana tot el temps: i ara, què?". Al final, no li ha anat malament.

Tot i plantejar-se deixar de banda les expedicions, l'alpinista té molts projectes en marxa. El més immediat és la pel·lícula La  montaña  desnuda, un documental i un llibre. El confinament durant l'estat d'alarma va accelerar aquestes produccions, que expliquen la gesta més important de  Txikon: coronar la  Nanga  Parbat durant l'hivern de l'any 2016.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF