Música

L'aquelarre alliberador de Maria Arnal i Marcel Bagés

El duo estrena cançons en el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic

La 32a edició del Mercat de Música Viva de Vic s’inaugura aquest diumenge 13 de setembre amb un concert que s’ha fet tres dies abans. No és una altra juguesca temporal del cineasta Christopher Nolan, sinó un dels imponderables de l’era covid. Aquest any el Mercat ha adoptat un format en línia, i des de l’agost ha estat enregistrant a L’Atlàntida quaranta actuacions que es podran veure a www.mmvv.cat de manera gratuïta a partir del 15 de setembre. Curiosament, l’últim enregistrament ha sigut el del concert inaugural, que emetrà el 33 diumenge a les 22.45 h. “És un Mercat diferent”, va admetre el seu director artístic, Marc Lloret, abans que Maria Arnal i Marcel Bagés sortissin a l’escenari per presentar algunes de les cançons que formaran part del disc, encara sense títol, amb què donaran continuïtat al magnífic 45 cerebros y 1 corazón (2017). Escoltat i vist el que van desplegar a l’escenari, tot fa pensar que el segon àlbum que estan enllestint serà una nova fita artística.

Perquè hi hagués una mica de caliu, a la sala hi havia unes desenes d’espectadors emmascarats, bàsicament treballadors de l'ecosistema musical i familiars del duo, a més d’alguns periodistes per donar-ne testimoni, evangelistes d’una nova epifania artística. D’aquesta manera, la cantant badalonina podia adreçar-se a algú en comptes de llançar les paraules a l’aire de la virtualitat. De fet, fins i tot va aconseguir que la platea cantés Canción total. Això va ser cap al final d’una actuació que havia començat amb una de les peces noves, Milagro, bona síntesi d’un projecte en què l’electrònica i els cants d’arrel acompanyen un discurs d’indignació i resistència, i alhora de desig i esperança. “Cadascú té la seva història, però tothom està fotut amb el que ha passat amb el covid. Estem fotudes, però estem juntes”, va dir Arnal buscant paraules per descriure l’any pandèmic.

Tornar a sentir el foc

També va haver-hi novetats en la posada en escena. A més de David Soler, que repetirà com a productor, en el concert hi va participar el duo Tarta Relena, format per les cantants Marta Torrella i Helena Ros. Tot plegat feia que les expectatives fossin altíssimes; i les van superar en gairebé una hora de concert.

Milagro, que crida a començar de nou encara que el vent bufi de cara i constata les ganes de tornar a sentir el foc, és una cançó poderosa lliurada al crescendo característic del duo i amb Soler fent la seva màgia. La van enllaçar amb una altra nova, Ventura, de ritme més ballable i amb el vers “ todo lo que no ves” com a mantra, seguint aquell fil de rave del Niño de Elche amb Los Voluble. Just després, les veus de les Tarta Relena, la seva implicació coreogràfica i una intencionada llum zenital van potenciar l’element litúrgic de la música d’Arnal i Bagés, que era de cerimònia de memòria republicana i ara hi suma l’espiritualitat del Cant de la Sibil·la, l’admonició medieval d’origen pagà sobre la fi del món que adapten a un present d’emergència climàtica.

Aquest inici de concert va ser aclaparador, d’una intensitat fora mida que es va encomanar a peces del disc anterior com La gent, el poema de Joan Brossa que posa la pell de gallina i alhora allibera tensió, el fandango fundacional Ball de vetllatori i A la vida, la versió d’Ovidi Montllor que Bagés il·lumina amb el punteig impressionista de la guitarra. I, efectivament, els espectadors van cantar Canción total, agraint el gest d’Arnal, que uns minuts abans havia admès que “ser públic avui dia és dificilíssim”. I encara sort que pot haver-hi públic.

Les bruixes de ‘Suspiria’

Una altra peça nova, titulada Tras de mí i amb la veu més orientada al melisma flamenc, va obrir el tram final de l’actuació. No hi va faltar Tú que vienes a rondarme, la cançó total sobre el plaer que va enlairar el disc anterior i que assenyala el camí que ara segueixen composicions com Fiera de mí, amb la qual van tancar la nit. Paga la pena aturar-se en aquesta cançó nova perquè reflecteix el caràcter mutant de l’obra de Maria Arnal i Marcel Bagés: té ànima pop, es mou descarada com el trap, s’arrepenja en l’electrònica per, com diu Arnal, “fer ballar el cor i el cervell” i a més les Tarta Relena la ballen com si fossin les bruixes de la pel·lícula Suspiria, convidant a un aquelarre alliberador. I ja és ben bé això.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF