Els algoritmes són els nous artistes

Atken ha entrenat l’algoritme d’aprenentatge automàtic que genera les imatges i sons relaxants que el públic del Sónar+D ha pogut experimentar dins d’una caixa fosca amb gairebé cent metres quadrats de pantalles

La cadena hotelera Meliá va encomanar a l’artista Memo Atken que traslladés a Barcelona la instal·lació audiovisual immersiva que havia creat per al vestíbul d’un dels seus hotels a Londres. El resultat es diu Deep Meditations i parteix de centenars de milers de fotografies, vídeos i sons etiquetats a Flickr i YouTube amb paraules relacionades amb la pau, el descans i la calma. Amb ells, Atken ha entrenat l’algoritme d’aprenentatge automàtic que genera les imatges i sons relaxants que el públic del Sónar+D ha pogut experimentar dins d’una caixa fosca amb gairebé cent metres quadrats de pantalles. Deixant de banda que el soroll dels grans ventiladors que es van haver d’afegir per fer suportable l’ambient caldejat pels projectors i els monitors no afavoria gaire la relaxació, després de passar per allà et queda la idea que els algoritmes i les dades tindran cada vegada més pes en el procés de creació artística.

Aquesta impressió es veu reforçada per la xerrada de Kyle McDonald sobre els límits de l’aprenentatge automàtic, una de les més interessants que van tenir lloc a l’auditori Seat, estrenat en aquesta edició del congrés. Aquest “artista que treballa amb codi informàtic” va fer escoltar els assistents diversos fragments musicals i després els va convidat a endevinar si havien estat compostos manualment per un humà o bé automàticament per una màquina. El poc encert demostrat fa preveure que aviat no sabrem distingir una cosa de l’altra.

Tega Brain i Sam Lavigne van presentar un complet panorama de les pràctiques actuals de rastreig de la nostra activitat digital i van qüestionar les seves capacitats de predicció: cap aplicació de policia predictiva, la tecnologia que els cossos de seguretat fan servir per pronosticar delictes, ha aconseguit reduir la delinqüència, sinó que s’han limitat a criminalitzar la pobresa. A més, quan Lavigne va proposar a 12.000 alcaldes dels EUA girar el sistema com un mitjó i fer-lo servir per pronosticar delictes econòmics comesos per professionals de les finances, la majoria li van respondre que preferien ignorar el que passa als despatxos. A molts alcaldes, en canvi, els pot interessar l’aplicació mòbil OdourCollect. Creada per l’empresa barcelonina Science for Change, pretén crear un mapa mundial de les males olors enregistrant les percepcions geolocalitzades dels usuaris, que han d’indicar de què és la pudor que noten i la seva intensitat perquè les autoritats puguin intervenir-hi si cal. A diferència d’altres sentits, l’olfacte encara es resisteix a ser reemplaçat pels sensors.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF