QUÈ ES COU PER MENORCA?
Cultura 22/06/2018

Els albercocs, la fruita del mes de juny

El més de juny és temps d’albercocs, i aquesta fruita és una de les protagonistes de la rebosteria de les festes de Sant Joan

Bep Al·lès
2 min
Els albercocs, la fruita del mes de juny

GastrònomEl més de juny és temps d’albercocs, i aquesta fruita és una de les protagonistes de la rebosteria de les festes de Sant Joan, ja que es presenta a les taules com a ingredient principal de les coques tovades d’albercoc, que no solen mancar a les berenetes del dissabte i el dia de Sant Joan.

L’albercoquer és un fruiter de secà. Creix millor i és més productiu en terres eixutes, encara que siguin primes. En terres humides i massa grasses creix molt, però treu poca fruita.

L’albercoc té importants propietats medicinals pel seu elevat contingut en substàncies antioxidants, per açò també s’empra en productes de cosmètica. En algunes regions de l’Àsia central on aquesta fruita és una de les principals fonts d’aliment, sembla que no hi hagi persones velles, fins i tot les de més edat tenen la pell fina i lluent com un infant.

Pel que fa a les característiques, d’albercocs n’hi ha de dos tipus: els blancs i els vermells. Els primers solen ser més grocs per fora, amb la carn més blanca i fluixa. Són els més gustosos, però duren menys. També són més primerencs. Els vermells solen ser un poc més grossos, de carn d’un color ataronjat i més espessa, i solen madurar un poc més tard. Són els que s’empren per assecar i fer les conegudes orellanes, una pràctica prou comuna antigament a Menorca que pràcticament s’ha perdut, i que, en canvi, es conserva a Mallorca, especialment a Porreres, un dels principals productors d’albercocs a les nostres illes, i de gran qualitat.

Mentre que de pereres, pomeres, pruneres i vinya a Menorca en tenim més de 30 varietats inventariades, d’albercoquer ( Prunus armeniaca ) en tenim relativament poques, i la majoria duen noms de persona, com podrem veure seguidament.

Segons l’arxiduc Lluís Salvador, a Menorca es cultivava l’albercoc de manera especial a la zona de llevant, principalment a Sant Lluís, Maó i Alaior. L’arxiduc deixa constància que a la nostra illa, a finals del XIX i principis del XX n’hi havia les varietats següents: almerquin d’en Binimaimut o de na Rotgera, d’en Blanc, d’en Blau, d’en Calvo, d’en Llimona, d’en Lluent, d’en Pudent, d’en Taronja, d’en Vermell, de pinyol dolç, de Sant Pere, francesos i primerencs. Actualment n’hi ha altres varietats, dutes de fora, com els de galta roja, que a poc a poc han anat menjant terreny a les antigues varietats locals.

Pel que fa a la cuina, de l’albercoc a Menorca se’n fan meravelloses confitures i melmelades, a més de les coques i alguns plats de cuina antiga, bé amb fruites o bé amb els albercocs secs -antigament a Menorca s’hi assecaven albercocs-, que tornats a hidratar formaran part dels farciments senyorials de galls d’indi i capons farcits a l’anglesa. També tenim un plat de rebosteria senyorial, els albercocs al forn amb sucre i mantega, que es menjaven com a aperitiu a les trobades gastronòmiques de la noblesa menorquina, com vaig poder comprovar al receptari del Salort, en una recepta provinent de la família de Sintas.

Al mercat hi podem trobar albercocs des del mes de maig fins a finals de juliol.

stats