Arts escèniques
Cultura 08/10/2021

Actors i ballarins contra les últimes vegades

Cesc Gelabert, Lluís Soler, Montse Colomé i Joan Crosas parlen de com fer front a la maduresa amb una feina molt física

4 min
El ballarí i coreògraf Cesc Gelabert a 'Framing time', que es pot veure al Mercat de les Flors

BarcelonaCap d'ells vol posar una data final a la seva carrera. Alguns fins i tot asseguren que ni els ha passat pel cap. Actors i ballarins saben que, un dia o altre, serà l'últim que pujaran a un escenari, però prefereixen que sigui l'atzar, i no ells, qui marqui aquest moment. A diferència d'altres oficis, la jubilació al món de la interpretació és incerta i volàtil, i depèn molt de les circumstàncies individuals de cadascú. Lluís Soler, Joan Crosas, Cesc Gelabert i Montse Colomé han passat la frontera dels 65 anys i ho han fet, en més o menys mesura, sense deixar de treballar. Tots quatre expliquen les vicissituds de la maduresa professional i com s'han adaptat a aquesta etapa de la vida, que asseguren que està plena de regals.

¿El secret dels canvis del cos? Adaptar-s'hi

El cos és l'eina de treball d'actors i ballarins, i el pas del temps hi té un impacte directe. Però fer-se gran no vol dir haver de renunciar a la interpretació. "És normal que als 60 anys el cos sigui diferent del dels 20 anys, però no és un impediment. Si tens ganes de seguir treballant has de fer un manteniment, potser lluitar una mica més amb la memòria. Cada edat té els seus avantatges i inconvenients", explica Soler. Justament ara està fent temporada a la Biblioteca de Catalunya amb Birnam, el monòleg d'un actor madur que està cansat de la feina i té dubtes sobre si sortir o no a escena.

Els canvis físics també condicionen el futur professional dels ballarins. Segons Cesc Gelabert, el secret està en adaptar-se. "Com tot a la vida vas evolucionant i modifiques el que fas en funció del moment. Ara jo no puc ballar en un escenari, no puc fer grans salts. Però puc desplegar el meu cos sencer i fer volar l'aire que m'envolta", explica el ballarí i coreògraf, que aquest cap de setmana representa Framing time al Mercat de les Flors. "Treballo perquè en tinc ganes, i sento que al meu cos li va bé", afirma la ballarina i coreògrafa Montse Colomé. Des de fa uns anys practica ioga i girotònic, dues tècniques que l'han ajudat a seguir ballant. "Sempre m'he cuidat molt i he prioritzat la salut física i mental abans de l'espectacularitat. Si ara no puc fer quatre salts en faig un, i si no puc anar a terra perquè el genoll no em deixa, busco la manera de poder-ho fer sense que em suposi un impediment", explica.

"Ara és quan estic més preparat"

Fer-se gran té moltes coses bones. Una de les principals, diuen els intèrprets, és poder acumular el bagatge de llargues carreres professionals, que permet arribar a escena amb més eines i preparació. "És una contradicció dir que plego ara, que és quan tinc més experiència i quan estic més preparat. Hi ha papers que és molt millor fer-los en l'edat de jubilació que no pas abans", defensa Soler. També els resulta més fàcil interpretar personatges grans: "Ara no hi has de posar l’afegit de deteriorar-te físicament, ho pots fer d’una manera més natural", apunta l'actor.

Lluís Soler interpretant 'Birnam' a la Biblioteca de Catalunya.

L'any passat, Montse Colomé va formar part del Rèquiem nocturn de Pere Faura , i des d'aquell espectacle no li han parat de sortir projectes. "És curiós que justament ara hi hagi més gent interessada en treballar amb intèrprets grans. Em pensava que, a partir d'una edat, cada cop tindria menys feina. M’he adonat que m’agafen perquè necessiten gent més madura, amb més vivències, i això m'agrada", explica Colomé, que ara està treballant en la direcció de Vives, una peça sobre les dones als camps de concentració.

Jubilacions intermitents

"No sé si em vull jubilar. Tampoc tinc gaire clar què voldrà dir", admet Colomé. En el món de la interpretació les jubilacions són complexes, perquè les feines no sempre han estat regularitzades i cadascú es troba amb un panorama molt diferent. "Tota la gent de la meva generació ens hem passat molts anys treballant sense contracte; això amb la dansa passa moltíssim. Les companyies van començar a contractar els intèrprets a partir dels anys 90. Jo ballo des que tinc cinc anys", explica la ballarina.

La ballarina Montse Colomé.

Sis anys enrere, Lluís Soler es va plantejar fer una aturada professional per dedicar-se "a fer altres coses", però després li han anat sorgint projectes que li venien de gust i que l'han empès de nou cap als escenaris. "En aquest sentit els actors ho tenim fàcil, perquè en el moment que treballem se'ns pausa la jubilació. I quan deixem de treballar, la tornem a engegar", assenyala Soler. L'actor Joan Crosas està en una situació similar, combinant la jubilació amb projectes esporàdics. Fa uns anys, en plena funció de Sonrisas y lágrimas al Teatre Tívoli de Barcelona, va patir un pinçament a l'esquena que el va obligar a deixar l'espectacle. Sense haver-ho previst, aquella va ser l'última vegada que va pujar a un escenari. "Va ser un comiat traumàtic, va ser dur. Al principi em va costar perquè pensava: «Ostres, mira que acabar així». Però m'ho he agafat amb filosofia", explica Crosas. L'actor ja no pensa en tornar als escenaris. Ha encarrilat la seva carrera cap al cinema i la televisió –ha aparegut a la sèrie Las chicas del cable– i també fa molta feina de locució i veu en off. "Ja me n'he fet a la idea i no ho trobo a faltar –afirma Crosas–. Visc a l'Esquirol, en una masia amb jardí; si volgués fer teatre m'hauria de traslladar a Barcelona. M’ho vaig passar molt bé a l’escenari, però ja tinc una edat i hi ha molta gent que necessita treballar. Prefereixo deixar-los la plaça lliure". 

Alguns actors i ballarins són partidaris d'anunciar el seu comiat. Concha Velasco fa temps que avisa que es vol acomiadar dels escenaris amb l'últim espectacle que ha estrenat, La habitación de María. D'altres prefereixen que el destí decideixi quan serà la seva funció final. "Començo a estar en una certa i incerta edat. Cada actuació que faig me la plantejo com si fos l’última, però no em poso cap data. No em preocupa quan deixaré de ballar, m'interessa que el que faig sigui de qualitat", diu Gelabert. La filosofia de Colomer és similar, i convida tothom a adoptar-la: "Fes el que tinguis ganes de fer ara mateix. Si et ve de gust actuar, actua. No saps mai quan serà l'última vegada, així que no deixis res per demà". 

stats