23/05/2012

A les acaballes de la cultura de la subvenció

2 min

El suport municipal a la societat civil. La Generalitat ha suspès totes les subvencions. L'Ajuntament de Barcelona, no. Sembla que és l'únic que té diners en aquest moments, fins i tot per a la Fórmula 1. L'Ajuntament i l'Estat per als embolics de Bankia. Recentment s'han publicat al butlletí oficial de la província les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona. 134 pàgines en el PDF. Sense entrar a fer valoracions que serien avorrides, extenses i discutibles, hem comptat, grosso modo , que hi ha hagut unes 4.500 sol·licituds de subvenció (evidentment, bona part denegades per falta de pressupost o perquè no passaven la nota de tall) per a tots els àmbits imaginables, que van de la cultura a l'esport i a l'associacionisme més divers. Òbviament, les més defensables són les que enfronten tasques socials, però hi ha qui demana diners per a una festa, per a tallers de manualitats o per a un campionat esportiu. Cal dir també que no sols els més petits s'hi presenten, sinó que grans empreses, fins i tot periodístiques, ho fan. Esclar, doncs, que hem viscut una cultura de la subvenció per a qualsevol cosa, potser totes defensables, i també que aquesta manera de funcionar està acabada per molt que l'Ajuntament faci una distribució de moltes miques i alguns crostons amb molla entre els que han superat el sistema de qualificació. Abans, la gent feia les coses d'una altra manera. I si volien donar un premi a la veïna més ben vestida de l'edifici hi posaven imaginació. El món de la subvenció va capgirar la manera de pensar. I encara que siguin miques (em refereixo a quantitats de 300, 500, 800, 900 o 1.000 euros), els sol·licitants creuen que l'administració ha de donar suport a les seves iniciatives. En aquest moments cal prioritzar i fer entendre als ciutadans que qui vulgui festa se l'haurà que pagar. O no?

El Cercle de Cultura. En l'assemblea anual del Cercle de Cultura es va parlar, entre altres coses, de la futura llei del mecenatge, i el Cercle va expressar la seva posició de ser un interlocutor actiu en la seva elaboració. Així mateix va quedar en l'aire si aquesta llei no serà a la fi un pretext del govern espanyol per eliminar les subvencions i qualsevol inversió que no tingui a veure amb les infraestructures culturals de l'Estat amb seu a la capital. És un risc, no hi ha dubte. I perillós.

stats