44 FESTIVAL DE CINEMA DE SITGES
Cultura 15/10/2011

Zombis cubans i trols noruecs animen la recta final de Sitges

Xavi Serra
2 min
Juan de los muertos , una comèdia de zombis cubana, és la primera producció independent autoritzada en més de 50 anys.

SitgesPer arribar a l'Auditori de l'Hotel Melià, el centre d'operacions del Festival de Sitges, cal passar per davant del cementiri del poble. A l'entrada principal s'hi pot llegir una llegenda que sembla feta a mida per al festival: Mortui resurgent . Els morts ressusciten. Seguint aquesta consigna, ahir Sitges es va omplir de cadàvers vivents. Uns passejaven pels carrers en la Zombie walk , la marxa que organitza el festival cada any, i els altres desfilaven per la pantalla a Juan de los muertos , una comèdia cubana que ostenta dos rècords: és la primera producció independent que el govern de l'illa ha autoritzat en més de 50 anys i la primera pel·lícula de zombis de la història de Cuba.

El Juan del títol és un lladre de pa sucat amb oli que viu tranquil·lament a l'Havana, sense cap desig d'emigrar als Estats Units ("Per què? Allà hauria de treballar"). Quan la població cubana comença a transformar-se a ritme vertiginós en zombis ("dissidents pagats pel govern dels Estats Units", assegura la televisió cubana), Juan fa "el que qualsevol cubà faria en una crisi": treure'n profit. El negoci es resumeix en el lema de l'empresa: "matem els seus éssers estimats".

Amb enginyoses punyalades al turisme sexual espanyol i l'immobilisme dels cubans, la pel·lícula té un grapat de gags afortunats, però s'allarga innecessàriament i s'enfonsa quan intenta ser alguna cosa més que una farsa. A Cuba, per cert, encara no l'han vist. La jornada llatina a Sitges la completava la claustrofòbica El páramo , una cinta que barreja cinema bèl·lic i terror i que segueix molt de prop uns soldats colombians atrapats en una instal·lació de l'exèrcit a les muntanyes, enfrontats a una suposada bruixa i, sobretot, a ells mateixos.

La sorpresa final

Emparada en el format de found footage (metratge trobat), que tanta fortuna ha fet en el gènere fantàstic últimament -sense anar més lluny, a Sitges 2011 l'han utilitzat Emergo i Apollo 18 -, ha arribat una de les sorpreses més grates de la competició oficial. Troll hunter posa al descobert l'existència secreta de trols als boscos noruecs, i les tàctiques del govern del país per mantenir-los ocults a la població. Imaginativa i enginyosa, sense pressa per ensenyar les seves millors cartes, provoca rialles inesperades quan l'apropament realista del fals documental col·lisiona amb els detalls més inversemblants de la història.

Troll hunter hauria de ficar el nas en un palmarès en què, ara per ara, s'ensuma la presència de la coreana The yellow sea , una de les favorites del públic i la crítica, i potser de la francesa Livide , el gir cap al fantàstic europeu dels setanta del duet format per Julien Maury i Alexandre Bustillo. I es diu que el premi a la millor actriu podria anar a parar a Eva Green per Womb . Fins avui a les tres de la tarda no se sabrà.

stats