Atent a les noves estrelles del món clàssic, el cicle Ibercamera va presentar al Palau la jove pianista xinesa Yuja Wang, una de les revelacions dels últims anys. El seu recital de debut no va començar amb gaire bon peu: va canviar del tot l'ordre de les peces anunciades en el programa, va eliminar una exquisida peça de Ravel i va col·locar com a peça final el que havia d'haver estat la primera propina, les Variacions sobre la cançó gitana de Carmen , de Bizet, en la transcripció del llegendari Vladímir Horowitz. El canvi va trencar un ordre musical més coherent, cosa que va deixar una certa sensació d'incomoditat durant tota la vetllada. Wang va causar més sensació per l'espectacular desplegament de recursos tècnics, la qualitat i la potència del so que per afinitat expressiva amb algunes de les partitures. La intensitat i el sentit del color, per exemple, van brillar en Rakhmàninov: tres Études-tableaux i l' Élégie van sonar exquisides, per precisió i caràcter.
Wang té un domini del piano sorprenent, i en escena es mostra com una artista musicalment seriosa, lluny de la banalitat comercial del seu famós compatriota Lang Lang. Hi ha espai per a la poesia en el seu explosiu virtuosisme, molt en la línia de Horowitz, a qui considera el pianista suprem. Per descomptat, no és un mal model: als 24 anys, Wang és ja una pianista amb personalitat. Li falta aquell punt de repòs i lirisme interior que haurien enriquit la interpretació de les Set fantasies de Brahms, molt ben apreses, però poc interioritzades. Va tocar una peça de la Iberia d'Albèniz, Triana , fora d'estil, amb una accentuació exòtica, i va reservar els focs d'artifici per a les Variacions de Carmen que Horowitz converteix en pur foc.
