Yeray S. Iborra: "El relat majoritari dels mitjans sobre els manters es fa a partir de fonts policials i sobre episodis violents"

PalmaEls darrers anys, Yeray Sánchez Iborra ha seguit les passes de les persones que es dediquen a la manta a Barcelona per visibilitzar la seva situació en diferents mitjans de comunicació. Fruit d'aquesta feina, i d'un viatge a la capital senegalesa (gràcies a la beca DevReporter), ha sorgit 'Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant (Dakar-Barcelona)', editat per Octaedro i Fundació Periodisme Plural. El libre aborda la realitat d'aquests venedors ambulants a Barcelona, però també parla, en el fons, de migracions, fronteres, desigualtat, ciutat global. Aquest divendres a les 19 h el presenta a la llibreria Lluna acompanyat de la periodista Catalina Gayà.

El nivell d'organització que tenen els manters a Barcelona és excepcional? Passa el mateix en altres ciutats?

Hi ha col·lectius gairebé a tot arreu, el que és molt excepcional a Barcelona és que siguin un sindicat, encara que ni molt menys és un sindicat clàssic, vertical. No hi ha cap altre sindicat de negres per a una feina de l'economia informal.

Per què creis que tenen més veu política a Barcelona que no en altres llocs, com ara Palma?

Segurament té a veure amb el fet que a Barcelona hi ha moltes organitzacions de migrants. Això és bastant clau. Hi ha molta tradició pels drets dels migrants, fan una xarxa, tenen una base forta. El primer que fan és 'Tras la manta', a partir de la mort de Mor Sylla l'any 2015 a Salou. D'alguna manera, les entitats de migrants els acompanyen, els apropen a les dinàmiques de la premsa, els posen en contacte amb les organitzacions veïnals. 'Tras la manta' és una mena de traductor d'una solidaritat que ells ja tenien, per ajudar-los a entendre que ells també poden tenir veu política.

D'on ve aquesta solidaritat entre ells?

Segurament té un motiu antropològic, d'una arrel comunitària, un tret cultural. Hi ha altres comunitats que no s'organitzen tant; ells sí.

Ha estat una qüestió molt incòmoda i polèmica per al govern d'Ada Colau.

Sí, el mateix govern d'Ada Colau ha hagut d'asseure's a parlar. Colau ha fet plans policials, plans de saturació de l'espai; però també ha fet uns plans socials que són extraordinaris. Mai s'havien fet tants plans socials per a un col·lectiu que majoritàriament està sense papers. La situació a Barcelona ha canviat en els darrers quatre anys, ja que la majoria de portaveus de fa un temps estan arrelant i fent la seva vida, i molts d'ells estan accedint a alguna proposta social. Però el que diu el sindicat és que, si hi ha tres manters, al carrer la lluita és vigent i el repte és que el manter no vegi com una amenaça o perill els seus propis companys.

Deis al llibre que Dakar, al Senegal, és un dels llocs del món amb més venedors ambulants. Traslladen a Europa aquesta cultura?

Clar. No és casualitat que arribin aquí i es posin a vendre. Al Senegal, la gent viu sobretot del sector primari (pesca i agricultura) i de la venda. Tots fan el carrer a Dakar. A ulls d'un blanc d'una Barcelona hipernormativa, veure com és la vida a Dakar és espectacular. Allà pràcticament no hi ha baixos comercials ni botigues. Tot és al carrer, tot es ven al carrer. I crec que, evidentment, part d'aquesta cultura de la venda va amb ells i, per tant, quan arriben a una ciutat de nou, fan això. Podrien desenvolupar els seus oficis, que la majoria en tenen, però no poden perquè no tenen papers.

També descobriu en aquest viatge que allà també hi ha problemes de gestió de l'espai públic.

Sí, i tenen associacions de venedors ambulants. N'hi ha tres, i la més gran té 7.500 membres. És moltíssim! Vam veure que les lògiques d'instrumentalització per part de la política de l'espai públic i de les persones que l'ocupen també passa allà. El govern de Dakar i el govern nacional tenen conflictes: uns estrenyen més per recaptar impostos als venedors i després els altres es posen al costat seu. Aquest diàleg s'estableix molt freqüentment i el fet que hi hagi una organització al mig que asseguri que es preservi l'espai per a la venda, que es generin llicències...

No tan diferent del que ocorre a Barcelona.

I a Palma, i a Nova York, i a Bogotà... i a totes les ciutats del món, perquè totes tenen economia informal. I no només manters, sinó també llauners o músics de carrer, ferrovellers... Totes les ciutats globals tenen aquest tipus d'economia, perquè el genera el mateix sistema.

Les persones que treballen en l'economia informal estan en circumstàncies similars?

Sí. Un músic de carrer i un manter es pareixen molt, almenys a Barcelona. La majoria són persones migrants, que fan la seva activitat al carrer, que no està permès fer-la al carrer o està tan regulada que és pràcticament inaccessible.

Deis que parlau de manters però que, en el fons, parlau de migracions, de ciutats globals, de desigualtat...

Sí. Els manters sempre diuen que s'assemblen molt a un jubilat a qui no li arriba la pensió, o a un jove que no troba feina o que en té una de precària. El sistema genera una sèrie de normes per protegir el bé comú, i després aquestes normes t'acaben traient del sistema. Hi ha molta gent que està en aquesta situació.

I per què els manters carreguen amb l'estigma més fortament?

Segons entitats com SOS Racisme i Irídia –i jo hi estic d'acord–, perquè hi preval una idea de racisme, motivada per la cobertura dels mitjans de comunicació, que fan persones que tenen una responsabilitat pel relat.

Quina imatge donen els mitjans d'aquest col·lectiu?

Mireu, per venir aquí vaig fer una cerca ràpida a la xarxa i en posar "manters Palma" tot el que surt, o la majoria, són relats policials i parlen d'episodis violents. Així, estem generant un núvol de tags que relaciona manter amb violència, amb activitat fraudulenta, amb il·legalitat. Quan va guanyar Colau, els mitjans intentaven desestabilitzar el govern amb informacions basades fonamentalment en fonts policials, perquè la policia urbana a Barcelona és un contrapoder, com a cos policial té un pes molt gran. El que feien era, de la mà de 'La Vanguardia', crear la tempesta perfecta per dir que Colau "era mà blana", per relacionar manters amb problemes de seguretat.

Quins tòpics es creen a partir d'aquests relats?

Jo crec que el tòpic número 1 és el de la violència. El número 2 és que són una màfia i, a partir d'aquí, s'ha dit de tot. Fins i tot 'El Periódico' va relacionar-los amb una secta. Hi va haver una portada tremenda que deia que el 'top manta' finançava una confraria islàmica. És curiós, perquè 'El Periódico' té una de les redaccions més potents per tractar Barcelona, amb professionals que han fet informació citant el sindicat mil cops, i justament aquella informació la firmava un periodista de Madrid que habitualment feia judicial i eren tot fons policials.

Quines explicacions donaven?

Doncs deien coses com que la religió era un pilar fonamental per a ells. I clar que ho és! Quin problema hi ha? O que enviaven diners als seus països. I clar! És evident; per això han vingut, per ajudar els seus. I els centres de culte són un lloc sociocomunitari importantíssim per a les persones migrades. Posaven el crit al cel per una sèrie de conductes que el sindicat o les entitats relacionades els haurien contextualitzat amb una sola telefonada, però varen preferir no fer-la. La qüestió és el discurs discriminatori.

Com s'evita aquest discurs?

No parlant d'aquest col·lectiu només per a això. Només parlem de la comunitat filipina a Barcelona per la droga, o dels MENA (menors estrangers no acompanyats) per la paga. Mai en parlem perquè els encanta el trap i perquè, tot i estar en la merda, s'ajunten al parc i tenen idees interessants. No, això mai. El discurs sempre és: perillosos, droga, inseguretat.

Un altre tema recurrent és la competència amb els petits comerços.

Sí, però col·lectius com la Plataforma d'Afectats pel Top Manta donen una sèrie de xifres que són seves, que no sabem d'on surten. Les dues úniques informacions a què jo penso que ens podem acollir és una decisió judicial del 2016 de l'Autoritat Catalana de la Competència arran d'un recurs que va posar PIMEC (Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya) que deia que l'activitat del top manta no era suficientment lesiva contra el petit comerç per actuar. I l'altra, fa uns mesos, de l'Audiència de Barcelona, va dir que la venda ambulant no afectava les grans marques. A més, SOS Racisme ha dit per activa i per passiva que s'han fet judicis de les grans marques contra manters i les grans marques no s'hi han presentat.

Aquí Afedeco va fer una carta oberta l'any passat al llavors batle Antoni Noguera i a la tinent de batle Aurora Jhardi en què els acusava de "consolidar i eternitzar" la "pràctica mafiosa" del top manta.

És un discurs enverinat. Qualsevol cosa que faci una persona en situació il·legal serà il·legal, evidentment. Ells mai s'han negat a pagar impostos, però per pagar-los hauran de donar-los papers. I això ja és una cosa molt complicada, perquè la Llei d'estrangeria ja queda llunyíssim de tot això. Però l'essència és aquesta. El debat no ha de ser sobre productes o zones, sinó que com pot ser que una persona es passi deu anys en una ciutat, treballant en les condicions en què treballen, sense ser una persona en situació regular. Aquest hauria de ser el debat de fons.

També se sol tractar com un problema que han de solucionar les ciutats però, en realitat, com deis, el quid de la qüestió no està a les seves mans. Fins on poden regular-ho les ciutats?

El que passa és que és fotut que la teva resposta pública sigui acusar la Llei d'estrangeria. En l'àmbit polític és molt desgastador atribuir la responsabilitat a una altra administració. Però en essència és una mica així. El que sí que poden fer els ajuntaments és gestionar de manera diferent l'espai públic i, sobretot, gestionar de manera diferent la relació política amb el col·lectiu; asseure't a negociar amb el col·lectiu.

Aquí, a Palma, hi ha també bastants manters, però com que no hi ha grans conflictes, o aquests conflictes no són visibles, no es parla de la seva situació de vulnerabilitat.

I tenint en compte que aquí, a l'illa, han arribat pasteres directament, i no fa tant... Hi ha hagut negres morts de gana que han arribat a aquestes costes. És una realitat que teniu davant. Al final, nosaltres el que veiem a Barcelona són homes negres amb una manta, que no és tan violent com veure homes negres arribant gairebé morts o morts en una barca. Suposo que la gent tampoc ho veu, perquè això deu ocupar un breu dels diaris, però és molt fort. Perquè és una illa on han arribat manters i segurament alguns d'ells hauran arribat així. Però sembla que si hi ha un cert 'statu quo', si la policia fa moviments sibil·lins, ells poden anar fent la seva vida, la política no ho veu com un instrument, de manera que sembla que no passa res.

I sí que passa.

Passa que tenen una vida precària, que estan vulnerabilitzats encara que no surtin als grans mitjans, perquè la majoria estan situació irregular. Un estudi encarregat a Càritas per la Conselleria d'Igualtat deia que el 68% de les persones que es dediquen a la venda ambulant a Palma ho fan en una situació administrativa irregular. Això significa que aquesta gent no té dret als drets bàsics. Estan totalment desprotegits. I el fet que no tinguin plataformes encara els fa més invisibles.