Publicitat
Publicitat

Xafardejar als tallers de Dalí

Una exposició fotogràfica al Castell de Púbol repassa els llocs on el pintor va crear

"A casa no hi ha lloc per al meu estudi. Vaig cercar-lo en el poble, no molt lluny de casa. Era un quarto gran, emblanquinat, en la part superior d'una miserable casa de pescadors. [...] Damunt una taula, el gerro amb els pinzells, la capsa de pintures, un paper, un tinter i llapis i un martell per adreçar les cadires i els bastidors, rotllos de paper ingres i tela". Dalí tenia només 16 anys quan va descriure en el seu diari de joventut com era el seu taller de Portlligat, a Cadaqués, que es va convertir en el centre neuràlgic de la seva obra.

Però al llarg de la seva trajectòria artística, i com a reflex de la seva vida nòmada, el pintor va tenir una desena d'estudis en diferents punts del món. L'exposició Dalí i els seus tallers , que acull des d'avui el Castell Gala Dalí de Púbol, els agrupa en 42 fotografies, algunes de les quals s'han vist en comptades ocasions. La mostra estructura els llocs de creació del pintor per ordre cronològic, des de Figueres passant per Portlligat, París, Roquebrune, Nova York, Hampton Manor, Burbank i Pebble Beach fins a Púbol, on es pot veure el taller en format real.

D'un safareig a Nova York

El primer estudi de Dalí era a la casa familiar situada a la plaça de la Palmera de Figueres. Primer el va instal·lar al safareig i més endavant ja va poder ubicar-lo en una de les habitacions. En aquest taller, tal com demostra una de les fotos fetes pel seu amic Joan Xirau, va crear Natura morta , l'obra que va regalar a Federico García Lorca. Aquest punt de creació el compaginava amb el taller de Portlligat, on el mateix pintor va reconèixer que és on trobava l'equilibri i la inspiració de les seves obres durant tota la seva carrera.

Després d'una ruptura familiar, a la dècada dels 30, Dalí es va traslladar a París acompanyat ja per la seva musa, Gala. El pintor era conscient que la clau del seu èxit passava per ser reconegut a la capital francesa, tot i que l'inici va ser dur. La parella es va establir inicialment al barri de Montparnasse, on van passar penúries econòmiques. "Per al més petit encàrrec, posava tota la meva sang en el meu treball", va assegurar el mateix artista quan recordava aquella època en el llibre La vida secreta . Després es va establir en altres habitatges. Algunes de les obres que ocupaven les parets de l'estudi parisenc i que van quedar immortalitzades en les dues fotografies que s'exposen són El gran masturbador o el Començament automàtic d'un retrat de Gala .

Durant la Guerra Civil espanyola, la parella va fer diversos canvis de domicili a causa dels seus viatges per Europa i els Estats Units. En un d'ells, es va instal·lar a la vil·la de la Pausa a Roquebrune, a casa de la coneguda dissenyadora Coco Chanel. Allà Dalí va preparar l'exposició que posteriorment va fer a Nova York, on va anar a viure l'any 1939. En aquesta ocasió el seu taller el va ubicar en una habitació d'hotel. És una etapa en què Dalí va il·lustrar la seva defensa aferrissada dels drets i les llibertats de l'artista.

De Nova York va saltar a Hampton Manor, residència de la seva amiga Caresse Crosby, on va dur a terme una de les performance més sonades i que va deixar amb un pam de nas la premsa: va posar un piano entre els arbres com si fos en una sala d'estar. La jornada típica del pintor, però, era molt diferent d'aquests esdeveniments puntuals. "L'artista treballa molt durament", va explicar Crosby. "Es desperta a les 7.30, comença a pintar a les 8, es pren una hora per dinar i jugar a escacs, i treballa fins al sopar; després escriu les seves memòries fins a mitjanit", va detallar la seva amiga.

Acabada la seva estada a Virgínia, va tornar a Nova York, després a Burbank i a Pebble Beach, per acabar a la seva terra natal, l'Empordà. Púbol va ser el lloc que va triar per refugiar-se després de la mort de Gala l'any 1982. L'any següent hi va pintar el seu últim oli: Cua d'oreneta i violoncel . Segons la directora del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Montse Aguer, l'exposició vol "reivindicar el procés creatiu, que és tan important com l'obra, del Dalí més íntim".

A banda de l'exposició, al Castell de Púbol la Fundació Gala-Salvaldor Dalí també ret el seu particular homenatge al compositor alemany Richard Wagner amb motiu del bicentanari del seu naixement. Dalí tenia una particular admiració pel músic i, sobretot, per dos dels seus personatges: Tristany i Isolda. Per recordar-lo s'han instal·lat quatre plafons amb textos d'inspiració wagneriana als jardins del castell, on Dalí ja va dissenyar diverses al·lusions al compositor.

Els llibres que ens fan grans