ENTREVISTA
Cultura 21/08/2020

Antoni Picazo Muntaner: “El segle XVII, les corrupteles urbanístiques eren a l’ordre del dia”

L'historiador parla sobre l’estudi Inquisició i corrupció

Francesc M. Rotger
4 min
Antoni Picazo Muntaner: “El segle XVII, les corrupteles urbanístiques eren a l’ordre del dia”

PalmaUn sumari de més de 2.000 folis, corresponent a la investigació realitzada el 1569 pel visitador Andrés Santos de Herrera sobre la situació del Sant Ofici a les Balears, és l’origen de l’estudi Inquisició i corrupció, d’Antoni Picazo Muntaner, que acaba de publicar el segell mallorquí Illa Edicions. Picazo és llicenciat en Història i en Geografia, postgraduat en Educació Superior i professor associat de la Universitat de les Illes Balears. Es va doctorar amb la tesi L’espai imaginari. La geografia fantàstica i la colonització d’Amèrica del Nord i és autor de llibres com In Umbra. Societat, poder i bruixeria a Mallorca, Dones xuetes i Urbanisme i classes socials a Mallorca, 1578-1818.

Parlau de “corrupció generalitzada, total i absoluta” de la Inquisició a les Balears d’aquell moment.

Hi va ha haver un període en què sí. I estesa a tota la monarquia hispànica. Després va continuar de manera més amagada, més subtil. No era tan sols poder, que el poder corromp, sinó que hi havia una corrupció generalitzada.

Més que actualment?

Com actualment. No hi ha res de nou sota el sol. El segle XVII, les corrupteles urbanístiques eren a l’ordre del dia.

Qui llegeixi aquest llibre veurà que la Inquisició era una cosa prou diferent del tòpic.

La llegenda negra forjada per holandesos i anglesos va fer molt de mal. Per descomptat que la Inquisició torturava, perquè era un element judicial més de l’època, també a la justícia civil. Estava molt més regulada que la justícia dels senyors. Se’n té una imatge molt ferotge i no era exactament així: jutjava totes les qüestions relacionades amb la fe, des d’una blasfèmia fins a les bruixes, en les quals la Inquisició no va creure mai.

Era un poder més polític que religiós? Perquè depenia dels reis i era pràcticament l’única institució comuna a tots els territoris.

L’establerta pels Reis Catòlics té un component de recaptació econòmica, amb els béns confiscats als condemnats. També polític: és el cas d’Antonio Pérez, secretari de Felip II, que es refugia a Aragó. Aleshores es fa servir la Inquisició, que era l’única institució supraforal. Això no surt bé. Ferran el Catòlic, quan li diuen que si estableix la Inquisició serà la ruïna del comerç, els contesta: “Feu-me una llista de les persones que creuen que les qüestions terrenals són per davant de les divines”. No en va sortir cap.

Varen ser les autoritats illenques les que es queixaren de la Inquisició, cosa que ocasionà la investigació de Santos. Sembla que les seves relacions eren pèssimes.

Constantment. Al llarg de pràcticament tota l’existència de la Inquisició, la corona jugava una mica a això: no atorgar tot el poder a una sola institució: virrei, inquisidor, bisbe, es vigilaven els uns als altres. Hi va haver sempre conflictes entre la Inquisició i el bisbat, sobretot el segle XVII.

Sorprèn la feina descomunal d’investigació que va fer Santos i que queda reflectida en aquests 2.000 folis.

Va saber obrir una escletxa entre les distintes xarxes de poder i va poder estirar aquest fil. Foren més de dos-cents testimonis i ell va saber aprofitar aquesta divisió dins el mateix tribunal. La seva conclusió fou que era un desastre total. Ni tan sols es duien els llibres i els registres.

I per això als historiadors els manca la documentació d’aquella etapa.

No se sabia per què. Ara començam a saber que no fou per una pèrdua o un incendi. No es feia la feina. Com que n’hi havia poca, ni anaven a treballar. En qüestió moral, si bé la majoria eren religiosos, tenien amants i fills i un era exhibicionista: segons declararen diverses veïnes, “quan pujaven als terrats a estendre la roba els ensenyava les seves vergonyes”. A més de corrupteles greus, com demanar doblers als familiars per intercedir per a l’alliberament dels presos. Era la corrupció sistemàtica de tot el personal.

I al centre de tot, l’inquisidor Miquel Gual.

Era fill il·legítim d’un canonge i des del primer moment que el nomenaren ja va veure tothom que seria un desastre, perquè era fàcilment corruptible. Va crear una xarxa de poder.

El rei Felip II el destituí “perquè pogués descansar”.

Felip II tenia un greu problema de finançament. S’havia pensat que la Inquisició es finançàs a si mateixa i fins i tot aportàs doblers. Però en un moment donat es fa dependent del tresor reial, que cada vegada hi havia de posar més doblers. Això va obligar la corona a reorganitzar-la i s’obriren expedients per a tots els territoris, i es trobaren més o menys els mateixos problemes. A Mallorca això duria als actes de fe contra els xuetes [descendents de jueus conversos]: la Inquisició tenia deutes i ells eren l’única minoria que tenia doblers.

M’estau dient que els xuetes foren perseguits pels seus doblers?

S’ajuntà una cosa amb l’altra. El personal de la Inquisició feia més de cinc anys que no cobrava. I es tornà a perseguir la pràctica clandestina del judaisme, quan ens consta que hi havia hagut moments d’una certa tolerància.

És curiós, perquè alguns testimonis suggereixen que Gual i el fiscal Milia eren d’origen jueu.

Sí, perquè sembla que els únics descendents de jueus són els xuetes, i no és així. El pitjor que se li podia dir a algú era descendent de jueu, moro o esclau.

El visitador Santos no es va traslladar ni a Menorca ni a Eivissa, va enviar-hi uns qüestionaris. Allà li contestaren que tot anava com una seda.

A Menorca i Eivissa el personal de la Inquisició eren pocs i estaven molt cohesionats. No hi trobà cap escletxa, com a Mallorca. A Menorca sí que hi havia la queixa de l’autoritat civil que no pagaven impostos i tenien prebendes. A la llarga, arribaren a l’acord que els pagarien, però a canvi podrien accedir al poder civil.

I continuà sense resoldre el problema dels “familiars”, la guàrdia armada del tribunal.

Fins a final del segle XVII continuà havent-hi conflictes. En ser membres de la Inquisició, només podien ser jutjats per aquest tribunal, i els afavoria d’una manera escandalosa: per un assassinat, un desterrament de dos anys. Tot això encenia encara més els ànims en un entorn conflictiu.

stats