Cultura 19/07/2018

La XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura premia la Casa Vicens i els pisos amb posidònia guanyadors del FAD

Dels 23 despatxos guardonats, 11 són catalans. Entre les obres premiades també hi ha un edifici universitari de Jordi Badia a Polònia, i la Casa 1413, del despatx Harquitectes

Ara/efe
3 min
Edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot (Olot), d'Eduard Callís i Guillem Moliner

BarcelonaLa llista de guanyadors de la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme s'han fet públics aquest dijous, i té un marcat accent català: 11 dels 23 dels despatxos reconeguts són catalans, i el jurat ha premiat obres com la restauració de la Casa Vicens, de Martínez Lapeña i Torres i David García; la intervenció urbanística 'Carrer Plaça' al Turó de la Rovira, de Bosch i Capdeferro, i la Casa 1413 de Girona, del despatx Harquitectes. En total es van presentar 315 obres, 27 de les quals van quedar finalistes. El lema d'aquesta edició és 'Més habitar, més humanitzar', perquè totes les obres aposten per una ciutat més humana, habitable i sostenible.

També ha sigut premiada l'obra guanyadora del premi FAD, els pisos amb posidònia a Formentera de Carles Oliver, Antonio Martín, Joaquín Moyá i Alfonso, Reina, i una de les guanyadores en la categoria del FAD internacional, l'Escola a Orosnnens (Suïssa), de Jaume Mayol i Irene Pérez (TEd'A Arq). Dues altres obres catalanes i internacionals premiades a la biennal són l'edifici universitari de Jordi Badia a Katowice (Polònia) i el Jardí Niel, a Tolosa, de Miquel Batlle i Michele Orliac.

Casa 1413, d'Harquitectes, a Ullastret

La vocació pública dels arquitectes catalans es pot trobar en tres obres més: el Centre Mèdic Psicopedagògic de Vic, del despatx Comas-Pont; la recuperació de l'accés al Castell de Jorba, de Carles Enrich, i un edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot (Olot), d'Eduard Callís i Guillem Moliner.

Departament de ràdio i televisió de la Universitat de Silèsia, de Jordi Badia

En l'àmbit de l'habitatge han sigut premiats dos habitatges a Llafranc, d'Emiliano López Matas i Mónica Rivera, la reforma d'un àtic a Barcelona projectada pel despatx Arquitectura G i un edifici d'habitatges al carrer Provença del despatx MAIO.

El millor de l'arquitectura espanyola de la "postcrisi econòmica"

Entre les obres premiades en l'àmbit estatal hi ha obres de tipologies tan diverses com la residència per a gent gran d'Óscar Miguel Ares Álvarez a Valladolid, la reforma de la planta basamental del Banc d'Espanya, de Paredes Pedrosa, i la recuperació del refugi racionalista La Roiba (Pontevedra), de María Vázquez, Jesús Gallo i Pablo Olalquiaga.

El codirector de la Biennal, José Morales, destaca que els projectes premiats mostren el millor de l'arquitectura espanyola dels últims dos anys. També afirma que totes les obres pertanyen al "darrer període de la recessió econòmica" i demostren que "amb poc es pot fer molt". El coordinador general, Francisco Mangado, subratlla que són obres de "postcrisi econòmica" que "reflecteixen certament la crisi permanent en la qual s'ha instal·lat l'arquitectura espanyola". Mangado afegeix que l'arquitectura estatal es caracteritza per donar resposta als problemes que planteja la realitat, allunyant-se així de l'arquitectura internacional, "més objectivada".

Totes les obres es poden veure fins el 19 d'agost en una exposició en pavelló efímer instal·lat als Jardins de Pereda de Santander. A més, la Biennal organitza un programa d'activitats paral·leles com exposicions de fotografia, tallers i un cicle de conferències.

stats