MÚSICA

William Christie: “Sense immigració la cultura s’empobreix”

Avui serà al Gran Teatre del Liceu al capdavant de la seva formació, Les Arts Florissants, per dirigir, en versió concert, l’òpera Ariodante, de Georg Friedrich Händel

Als 78 anys, el director d’orquestra William Christie fa una crida en favor de l’educació i la cultura per combatre la xenofòbia i els populismes. “La música, en totes les seves formes, va néixer per alleugerir-nos”, diu. Avui serà al Gran Teatre del Liceu al capdavant de la seva formació, Les Arts Florissants, per dirigir, en versió concert, l’òpera Ariodante, de Georg Friedrich Händel.

Vostè ha dirigit més de vint òperes de Händel. Què té Ariodante d’especial?

Sento un gran afecte per totes les òperes de Händel, però entre els vint i trenta anys va escriure grans obres com l’ Oratori, Ariodante, Alcina i Tamerlano, que són les millors. Aquesta potser és la més rica de totes. Té tot el que una òpera seriosa ha de tenir: àries, duos, un veritable cor i també la dansa. A Viena, fa un mes, vam presentar l’obra amb tots aquests elements, amb direcció d’escena de David McVicar, un gran amic amb qui he fet moltes coses.

Quin interès té situar l’òpera a Escòcia?

No es tracta d’Escòcia. El llibret s’inspira en Orland furiós, un dels escrits més importants del món occidental juntament amb la Bíblia i Jerusalem alliberada. Händel s’inspira en l’Edat Mitjana i en l’Escòcia medieval, en què totes les dones adúlteres poden ser condemnades a mort. Aquest és el punt de partida del drama.

Per què creu que la música de Händel és tan popular avui dia?

Simplement per la seva humanitat. Ell pot tractar la mitologia i qualsevol història literària i fer-nos veure que aquells personatges som nosaltres; és la tragèdia, la condició humana. Händel era un gran humanista. La música i l’art vocal del segleXVIII són una gran contribució a la història de l’art. És una música sempre fresca i nova.

Händel va ser un gran viatger en una Europa humanista. ¿Creu que els valors d’igualtat, fraternitat i llibertat encara són vàlids?

Aquestes tres paraules són només uns mots sorgits de la Revolució Francesa i és un resum molt idealista de l’humanisme. El que és realment preocupant és que, actualment, Europa està confrontada amb un fenomen global que és el populisme, l’odi a les minories. La desconfiança que generen en alguns i la ignorància de la gent s’han convertit en eines polítiques.

Vostè, un nord-americà nacionalitzat francès, ha sigut molt crític amb el Brexit.

El Brexit és conseqüència d’aquest odi pels immigrants. És com si Europa hagués de ser més feliç amb aquesta multitud de països grans i petits plens de desconfiança. Quan vivia als Estats Units mai m’hauria imaginat que Europa seguiria el mateix camí de l’extrema dreta. No entenc aquesta voluntat de voler-se aïllar del món. Vaig arribar aquí fa 46 anys i tenia l’esperança que viuria en una Europa unida de cara a Amèrica, la Xina, Rússia, que compartiríem la cultura i que podríem viatjar lliurement, però el Brexit ens afecta a tots: hi ha orquestres que ja estan marxant del Regne Unit. Sense immigració la cultura s’empobreix.

És molt pessimista!

És per culpa del fenomen de Donald Trump, que és un home contradictori, una persona que només mira per ella mateixa, d’un ego absolut, completament estúpid i obsedit pel poder, i que ens vol fer veure que la democràcia nord-americana ha guanyat. El Partit Demòcrata intenta respondre-hi, però l’oposició dels estats, dels individus que denuncien el seu racisme, la seva vulgaritat, la seva incompetència, no importa. Això s’ha encomanat ara a la Unió Europea, l’odi als immigrants és un fenomen global, un pretext per als polítics.

EDICIÓ PAPER 23/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF