Cinema

'Vull menjar-me el teu pàncrees', un melodrama animat per a adolescents

Crítica de l''anime' sobre la relació entre una noia malalta terminal i el noi asocial de la classe

Direcció: Shin'ichirô Ushijima. Guió: Shin'ichirô Ushijima, basat en el manga de Yoru Sumino. 108 min. Japó (2018). Animació.

La ficció adolescent és l'últim refugi de la malaltia terminal com a motiu romàntic. A partir del manga del mateix nom, el director de sèries d''anime' Shin'ichirō Ushijima debuta en el llargmetratge amb 'Vull menjar-me el teu pàncrees'. Lluny de la imatge de 'gore' caníbal que suggereix, el títol empara un drama d'alt voltatge lacrimogen. La jove Sakura pateix del pàncrees, però només ha explicat que no trigarà a morir a en Boku, el noi callat i asocial de la classe. Ella es vol beure tota la vida abans que se li acabi, ell ha renunciat a qualsevol relació emocional. Entre ells dos neix la típica atracció entre contraris tan conreada en la comèdia romàntica, sobretot a partir d'aquesta dinàmica en què una noia esbojarrada fa trontollar l'univers hermètic del protagonista masculí. 'Vull menjar-me el teu pàncrees' ressegueix com la seva amistat va esdevenint alguna cosa més profunda a mesura que la mort s'acosta. Una giragonsa de guió força inversemblant no afecta el previsible desenllaç d'efectes catàrtics sobre com el fet de conèixer la Sakura ha marcat el noi. Tot embolcallat en un imaginari que remet als cirerers florits, la primavera i els focs artificials. Sobrecarregada en la dimensió dramàtica, la pel·lícula no incideix prou en el seu aspecte més atractiu, el d'explorar una relació entre dos joves que no es vol deixar definir ni com a amistat ni com a amor.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF