L’ESCANDALL
Cultura 02/08/2019

Volodos a Canyamel

J. A. Mendiola
3 min
Volodos a Canyamel

Canyamel.- La torre va ser fortalesa amb un rei indiscutible, Arcadi Volodos. La seva presència és sens dubte, juntament amb Perianes i la London Philarmonic Orchestra a Pollença, el gran esdeveniment d’un estiu que, com gairebé any rere any, no llueix el que musicalment mereix ni molt manco. Tot i així, naturalment, el recinte estava ple de gom a gom per rebre el fantàstic i insuperable regal pianístic. Fer un repàs de les habilitats de l’intèrpret rus resident a Espanya ocuparia molt més espai del que li puc dedicar, però fer-ne un petit tast és sens dubte el que mereix i el que em ve de gust, per la senzilla raó que veure i sentir tocar Volodos va més enllà d’un concert. Gosaria dir que es tracta d’una experiència per a afortunats, que és com va definir Emili Gené els espectadors que havíem tengut la fortuna de contemplar un pianista únic i gaudir-ne. Auster de moviments, tan sols algunes aclucades d’ull intenses, expressives, o alguna aixecada de celles amb un petit gest del cap. Les seves mans, convertides en un estri de precisió majúscula, tampoc no s’extralimitaven en el moviment, fins al punt que semblaven una prolongació de l’instrument, o potser fos a l’inrevés. Volodos és precisió absoluta, sense renegar d’un estil propi, d’una personalitat més enllà de la partitura. Volodos és virtuosisme sense extravagàncies, tot mesura fins i tot quan executa els silencis de manera contundent, significativa, utilitzant el pedal en la mesura justa perquè el so sigui el que pretén, per donar a la frase la lectura idònia i que la música surti projectada de tal manera que les infinites textures de la seva interpretació arribin amb total nitidesa al bocabadat espectador.

Franz Schubert va ser el primer convidat el·líptic, amb la Sonata per a piano en mi Major D157, seguida dels Moments Musicals op. 94 D780. Tot seguit, com si es tractés d’una sola composició, amb la delicadesa que tan sols un gran mestre pot aconseguir. La malenconia de Schubert passada pel sedàs de Volodos es torna dolça, però en cap cas embafosa. Volodos no estalvia matisos i així transmet tota la riquesa cromàtica de la peça, la que pretenia el compositor, posant les emocions per davant la tècnica, intentant que l’instrument semblàs tota una orquestra. Just després, Rakhmaninov, Selecció de Preludes, Romance op. 21 núm. 7, arranjada per Volodos, la Serenade op. 3 núm. 5 i Etude-Tableaux en do menor op. 33 núm. 3. El seu compatriota, virtuós, com ell mateix, en la interpretació, i nigromant en la composició. Amb el més senzill cuina melodies d’una frondositat inabastable, amb uns acompanyaments molt més rics que la mateixa melodia, que permeten a Volodos exhibir un carrusel de fantasies musicals que deixen sense respiració, no sigui cosa que se’n puguin perdre els detalls. Petita pausa i Scriabin, un altre virtuós, experimentador, ambdós marcaren el final d’una època, de qui va oferir Mazurka op. 25, Caresse dansée op. 57, Two dances op. 73, Flammes ombres, Guirlandes i Vers la flamme op. 72. Una cascada d’emocions, com una muntanya russa, clar, de sensacions. Apujant el nivell, si és que això hagués estat possible. Per acabar, quatre bis, un Minuet, molt poc conegut, de Schubert, Brahms, Lecuona i, per acabar, la mixtura Siciliana, de Vivaldi-Bach.

Cartoixa.- Ivan Martín, pianista canari de gran projecció i connexió mallorquina, a través de Joan Valent, amb qui va participar en l’enregistrament de Poetic Logbook amb la interpretació de la darrera peça del disc Puerto de las nieves, serà el pianista encarregat d’obrir el 39è Festival Chopin, el diumenge 4 d’agost, amb Mozart i naturalment el polonès. El diumenge següent serà la lituana Muza Rubackyte, interpretant Liszt. Chopin. Onze d’agost Magí Garcías i Joan Través ho faran amb Rakhmaninov i Bach, acompanyant Chopin. I el darrer diumenge el nord-americà Kevin Kenner serà l’encarregat de la cloenda. Cada concert començarà a les 22 hores al Claustre de la Cartoixa.

stats