Cultura 01/10/2015

“Volem donar una visió molt descontaminada de Gaudí”

A.r.t.
2 min
Gaudí va presentar aquesta secció d’un paranimf universitari a l’examen de revàlida.

Barcelona“Amb Gaudí passa com amb altres artistes molt populars, que aquesta visió més superficial amaga el detall del que hi ha al darrere. En el seu cas, la visió d’uns edificis que tenen unes formes estranyes que pot tenir el gran públic, l’originalitat i la profusió de colors poden amagar el gran arquitecte que va trobar solucions innovadores”, explica Charo San Juan, directora d’Aurea Cultura i Art. San Juan és també, juntament amb el director de la Càtedra Gaudí, l’arquitecte Jaume Sanmartí, la comissària de l’exposició Antoni Gaudí. Barcelona, en cartell amb un èxit de públic notable a l’Hangaram Design Center del Centre d’Art de Seül fins a l’1 de novembre, després de passar per les ciutats japoneses de Kanazawa, Kobe, Sendai i Tòquio. “No volem tenir la veritat, només volem donar una visió molt descontaminada d’un personatge que està molt contaminat. Volem explicar que és un gran arquitecte, que era una persona complicada i contradictòria, com tothom. Va ser únic perquè no va encaixar en cap dels prototipus dels arquitectes de la seva època, que normalment eren cultes, de bona família i més o menys compromesos amb la política del país, que estava immers en la Renaixença”, diu Sanmartí.

Antoni Gaudí. Barcelona inclou 169 peces, entre dibuixos, plànols, maquetes i peces de mobiliari, des de vuit dibuixos de Gaudí durant la seva etapa d’estudiant fins a la màscara mortuòria i un bust de l’arquitecte, passant per maquetes del Col·legi de les Teresianes i la Casa Botines, una maqueta de grans dimensions de la Pedrera i materials, dibuixos, maquetes, plànols i fotografies d’època de la Sagrada Família. A més dels fons de la Càtedra Gaudí, les peces provenen d’entitats com la Sagrada Família, la Pedrera, el Museu del Modernisme, la Casa Batlló, el Gaudí Centre de Reus, l’Arxiu Mas i l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i de col·leccions privades.

Les obres i el seu discurs

Després de Seül, la mostra es podrà veure a dues ciutats coreanes més, Incheon i Busan, fins a l’abril del 2016, i els organitzadors ja han rebut noves sol·licituds de centres de Hong Kong i Taiwan per acollir-la. En l’obra de Gaudí “hi ha un discurs arquitectònic que arrenca amb el Palau Güell i que es desenvolupa fins a la Pedrera”, afirma Sanmartí, que subratlla la modernitat que va assolir l’arquitecte en aquesta última obra, perquè ja no hi havia murs de càrrega: “Ja ho havia fet quan va estintolar la façana de la Casa Batlló, els murs eren de càrrega però Gaudí va construir-hi la tribuna. El constructor tenia por que no aguantés”. A més de l’estructura, un altre dels elements més singulars de la Pedrera són els badalots i els fumerals de la coberta. “Eren totalment il·legals”, subratlla l’expert.

L’obra d’Antoni Gaduí sembla una font inesgotable de negocis, i no només pel que fa als innombrables souvenirs. “Molts han vingut a la Càtedra a demanar els plànols de l’Hotel Attraction de Gaudí a Nova York. Però no n’hi ha! Aquest projecte és una invenció de l’escultor Joan Matamala, que va tenir un atac de nostàlgia als anys 50. No només va dibuixar l’edifici, sinó que també en va redactar la memòria!”, conclou Sanmartí.

stats