PalmaAuditori del Conservatori.- Primer concert al cau de la Fundació Studium Aureum amb Vivaldi com a leitmotiv per a aquesta inauguració de la temporada, que conclourà amb el concert número 100 de la formació que encapçala Carles Ponseti. I, primera sorpresa, ell no va ser l’encarregat de dirigir la funció. Va ser substituït per a l’ocasió per Ramon Andreu, concertino de Studium, que no necessita presentació pel que fa a les seves conegudes i reconegudes qualitats com a violinista.
En cap moment va deixar l’instrument per cobrir les funcions de director de l’orquestra, sense cor. En comptes del cor, Guillermo Femenias, amb guitarra, llaüt i tiorba va ser el solista quan el concert ho requeria. Per exemple, al 'Concerto per a liuto en Re maggiore RV 93', una peça que no és gaire habitual, però que figura a la història de la música barroca com una simbiosi perfecta entre la senzillesa i la precisió, amb la qual Femenias va oferir tot un ventall d’arpegis d’una bellesa i elegància indiscutibles. Aquesta va ser la segona peça del concert, que s’havia iniciat amb el 'Concerto in Sol minore RV 157', per obrir boca, com per marcar les fites de per on podia anar la vetllada. I la vetllada va concloure amb 'Les quatre estacions', cita inexcusable quan d’Antonio Vivaldi, 'Il prete rosso', es tracta. Sens dubte, la més escoltada, sens dubte de la que sempre deim que la més interessant és l’altra, la menys coneguda. Fals. 'Les quatre estacions' funcionen sempre de meravella, a més d’oferir al violinista la possibilitat d’exhibir habilitats de tot color, que Ramon Andreu va aprofitar de manera esplendorosa, amb fluïdesa, gràcia i frescor.
El violinista transmetia la sensació que ell s’ho passava millor que nosaltres, i no era fàcil, de la mateixa manera que seria injust no destacar la inestimable col·laboració de Miquel Àngel Aguiló al violoncel i Francesc Aguiló al contrabaix, i Femenias amb la guitarra, el llaüt i la tiorba, així com la resta de l’orquestra en aquest petit/gran viatge a terres venecianes, on va néixer Vivaldi, coetani de Canaletto, que, amb una pintura del Gran Canal presidit per Sant Maria della Salute il·lustra la portada del programa de mà, on també trobàrem Arcimboldo, però no sé per què.
