Vint anys de compromís amb el Festival de Poesia

L’abril del 1999, el Consell de Mallorca feia realitat el somni de convertir Mallorca en un punt de trobada poètic i cultural. Naixia el Festival de Poesia de la Mediterrània, el mateix any que obria també les portes la Casa Museu Llorenç Villalonga a Binissalem. Era la llavor de dos projectes que al llarg de dues dècades hem vist créixer des d’aquesta institució, i consolidar-se com a referents culturals de la nostra illa.

La primera edició del festival fou tota una declaració d’intencions: reuní autors com José Hierro, Joan Perucho, Bartomeu Fiol o Antoni Marí amb creadors d’altres latituds, com Manolis Rassoulis, de Tessalonica, Mohamed Yebaris, del Marroc i Benedetta Cascella, de Roma. La dimensió mediterrània inicial era ben literal, ja que tot eren veus de ribera, però el concepte ja anticipava aquella idea de Mallorca com a cruïlla històrica, centre de la mare nostra i de tot l’univers que s’hi organitza entorn.

Avui, 20 anys després, envoltats de poetes que venen d’arreu -incloent enguany procedències llunyanes com l’illa de la Reunió, el Québec, l’Iran i l’Iraq- tenim ocasió de reviure aquells dies del 1999 en què, il·lusionats, somiàvem que Mallorca fos poètica no just de manera puntual, sinó ja d’ara en endavant; aquells dies en què feia poc que havíem quedat orfes de grans mestres de la nostra literatura -Blai Bonet, Miquel Àngel Riera, Damià Huguet feia poc que ens havien fuit- i anàvem construint un nou entorn literari per a Mallorca. Era important estendre ponts que lligassin la nostra amb altres literatures i posicionar Mallorca en el mapa cultural i literari.

Al llarg d’aquests 20 anys de vida, el Festival de Poesia de la Mediterrània ho ha fet possible: ha donat veu a prop de 300 poetes de llengües i cultures molt diverses, i ha incorporat la seva paraula als ressons dels nostre paisatge cultural. El Festival ha posat en valor la pròpia musicalitat de la llengua i de la poesia, sense intermediaris, sense subtítols ni traduccions: la música com a base de la paraula poètica. I ha connectat la poesia amb moltes altres disciplines artístiques: la música, la dansa, la imatge, el dibuix...sumant matisos i enfortint un espai que ha donat veu a tot aquell que l’ha necessitat.

Es tracta d’un projecte coral, deia fa uns dies el director del Festival de Poesia de la Mediterrània, Biel Mesquida, peça clau d’aquests 20 anys de feina que ha sabut conciliar i canalitzar la generositat i energia de tantes persones còmplices i implicades: persones, entitats i institucions que han cregut i creuen en la necessitat d’estendre la cultura arreu de Mallorca i de donar a conèixer aquesta cruïlla de la Mediterrània i el seu patrimoni a creadors internacionals, vinguts d’arreu del món. Una fita d’enriquiment mutu perquè, alhora, posa en contacte els nostres poetes amb els d’altres llocs i que ha estès l’art de llegir i d’escoltar en espais tan diversos com són el teatre Principal de Palma, els instituts, la presó, a peu de carrer o en jardins. Una fita que ha escampat poesia per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre llegat literari, com són Formentor, Deià, Valldemossa, uns indrets que s’han tornat a omplir de noves veus.

El Festival ha sabut sumar aliances al llarg de tots aquests anys i al costat del Consell de Mallorca, que no ha abandonat el projecte ni en els pitjors moments, s’han sumat la resta d’institucions culturals de la nostra illa. Aquesta col·laboració institucional sumada a la implicació de moltíssima gent ha fet que aquella llavor que vàrem sembrar ara fa 20 anys hagi donat uns fruits ben poderosos. Actualment, el Festival estén les seves activitats des del mes d’abril al mes de juny.

El que va néixer com una Nit de la Poesia ha esdevingut un punt de trobada per als amants de la paraula dita, que el situen entre els millors festivals de poesia a escala internacional. De la mateixa manera que aquell projecte de Museu Literari que era la Casa de Llorenç Villalonga ha donat lloc, vint anys després, a la Fundació Mallorca Literària, que treballa per conservar i divulgar el patrimoni literari de la nostra illa. Part essencial d’aquest patrimoni és la poesia i mostra del compromís del Consell de Mallorca amb ella és que, a més d’acompanyar el Festival de Poesia durant dues dècades, avui ens trobam a les portes de fer realitat un projecte llargament esperat: la creació de la Casa de la Poesia a la casa natal de Blai Bonet, a Santanyí.

No crec en les casualitats, més aviat en la voluntat ferma de la gent de reconèixer en la cultura un element definitori de la seva identitat, que s’expressa de maneres molt diverses i que té en la poesia un potent altaveu que ens permet estimar però també cridar, i ben fort, en llengües tan diverses com el català, l’eusquera, l’espanyol, el romanès, el francès, el persa, el farsi, l’hebreu o el crioll de l’illa de la Reunió.

Al Festival de Poesia de la Mediterrània només em queda desitjar-li moltes dècades més de vida.