Cultura 02/10/2011

La Villarroel promet que 'L'any que ve serà millor'

Laura Serra
2 min
Quatre dones desesperades intenten sobreviure  en plena crisi mundial i personal.

Barcelona.Quatre noies immòbils fan de maniquins. "És la feina més surrealista que he fet a la vida", diu una, una altra s'afanya perquè perd el tren de la vida i encara una altra anuncia que està farta de sortir a lligar i el que vol és trobar un home decent i quedar-se prenyada. Són situacions quotidianes, la majoria lamentables i divertides, que s'han convertit en el plat de cada dia en un món en crisi de diners i de valors.

L'any que ve serà millor potser no és una promesa realista, però és l'estat d'ànim irònic que intenten insuflar les quatre dramaturgues que han escrit aquest títol, que s'acaba d'estrenar a La Villarroel. Carol López, Marta Buchaca, Mercè Sàrrias i Victòria Szpunberg diuen que no han fet una obra sinó "un espectacle, un collage de textos, escenes, monòlegs, cròniques, pensaments que mostren el dia a dia i en els quals ens podem sentir tots identificats", descriu López. No és una obra de dones, tot i que la directora sigui Mercè Vila Godoy -debutant en un teatre comercial- i que hi actuïn quatre actrius, pràcticament desconegudes -Alba Florejachs, Mireia Pàmies, Vanessa Segura i Neus Bernaus- i que són la sorpresa de l'obra.

Perquè L'any que ve serà millor no té trucs ni pretensions grandiloqüents. Són diàlegs llançats al públic, sense quarta paret. "És un espectacle molt honest, un patchwork en què no saps què és de qui, i que connecta amb el que passa ara i el món del voltant", explica Sàrrias. En aquest sentit, emparenta amb els primers muntatges de les T de Teatre, tot i que Vila Godoy hagi dut el text cap a una opció estètica més singular, moderna i estilitzada, allunyada del naturalisme.

L'experiment, que ha passat dels mails a provar-se en improvisacions a l'escenari, fa olor de programa pilot que podria tenir continuïtat. De moment, hi ha punts: "Està molt bé que posin cares no mediàtiques a escena. El mercat està molt tancat i s'agraeix l'oportunitat de treballar, que la gent vingui al teatre a sentir històries i no a veure cares conegudes", reivindica Florejachs.

stats