Agustí Villaronga: "Al final vaig accedir a fer la pel·lícula sense mesurar-ne gaire les conseqüències"

El director mallorquí ha presentat el seu darrer film, 'Born a King', a la gala d'inauguració de l'Atlàntida Film Fest

La seva darrera pel·lícula, 'Born a King', ha estat l'encarregada d'inaugurar l'Atlàntida Film Fest a la gala que ha tingut lloc aquesta nit al castell de Bellver. Es tracta d'una superproducció que contrasta amb els films 'petits' en què sol treballar Agustí Villaronga. Narra la història d'un nin de 13 anys, el rei Fáisal de l'Aràbia Saudita, que passa de l'austeritat del desert al món cosmopolita de l'Anglaterra dels anys vint. "Amb les pel·lícules de fets històrics corres el risc que quedin una mica fredes perquè et pots oblidar de les ànimes dels personatges, però jo vaig fer un esforç molt gran en aquest sentit", ha explicat Villaronga a la roda de premsa.

A més, aquest és també el primer pic que només dirigeix i treballa sobre el guió d'una altra persona. "Ho he viscut realment molt bé", ha assegurat el director mallorquí. El fet de treballar amb més pressupost, ha dit, "no et treu feina però sí que tens més suport, perquè hi ha persones a cada àrea molt capaces treballant amb tu". Es tracta del primer film autoritzat a filmar a l'Aràbia Saudita dels darrers 30 anys.

Tot i el punt positiu de l'experiència, Villaronga ha assegurat que a ell, "normalment", li agraden les coses "més intimistes i petites". De fet, d'ençà que va acabar 'Born a King' li varen venir ganes de fer una altra pel·lícula petita, en la qual ara està treballant.

El director mallorquí ha explicat que no hi ha hagut complicacions i pals a les rodes a l'hora de treballar ("quan vaig arribar ja estava el guió fet i la pel·lícula finançada"), sinó que el moment més "fotut" és ara, quan freqüentment li demanen explicacions per haver fet una pel·lícula "en un país tan impopular com l'Aràbia Saudita". Assegura que és "molt incòmode" per a ell, i que ha de "tenir paciència".

De fet, aquesta és una proposta que va refusar dues vegades i, finalment, a la tercera, va acabar acceptant. "Al final vaig dir que sí perquè dirigir és la meva professió, em varen proposar una cosa interessant i vaig accedir a fer la pel·lícula, sense mesurar-ne gaire les conseqüències. Però les conseqüències no són tan grans", ha sostingut.

Perquè, "en realitat, la pel·lícula no parla de la monarquia actual, ni de pous de petroli ni tot això. No és una pel·lícula política", ha defensat, tot afegint que molta gent que "l'etiqueta" no ha vist la pel·lícula. En aquest sentit, creu que "moltes vegades per part dels mitjans cercau conflictes". Sobretot a Espanya. "A Anglaterra i a França no ha passat això, han col·locat la cosa on realment és", ha reblat.

El paper de la monarquia saudita

Tot i el disgust amb la polèmica, Villaronga ha parlat clar i ha afirmat: "Estic segur que hi ha doblers de la monarquia saudita i que el vistiplau a la pel·lícula l'hi havien de donar seguríssim". Tanmateix, ha refusat totalment l'acusació que és un film per netejar la cara de la monarquia: "És una pel·lícula blanca. A més, a ells els importa un rave la seva imatge", ha expressat.

Pel que fa a si hi ha hagut ingerències polítiques, ha dit: "S'han posat amb coses que la gent no imagina: en la postproducció, coses com que els cossos dels morts no s'havien de veure sencers o que les arrels de les dones no s'havien de tapar". Afegeix que la pel·lícula se situa en una època en què l'Aràbia Saudita era un indret "requetepobre" i una víctima, "el contrari del que pot ser ara".

De la nova pel·lícula no en pot dir gaire cosa, per les clàusules de confidencialitat. Només que "és una pel·lícula de barri, una comèdia petita i molt bonica que narra la història d'una padrina atleta i els seus dos nets", ha avançat.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF