Viena recorda Klimt amb tot el seu esplendor

BARCELONA.El Metropolitan i el MOMA de Nova York, la National Gallery de Londres, el Museu d'Orsay de París, la Galeria Nacional d'Art Modern de Praga, el Museu Nacional d'Art Modern de Roma... Gustav Klimt (1862-1918) està representat als museus més importants del món, però aquest 2012 el lloc per rendir-se davant del seu art és Viena. La capital austríaca s'ha bolcat en la commemoració del 150è aniversari del naixement del fundador de la Sezession (la versió austríaca del Modernisme) amb un seguit d'exposicions que exploraran fins a l'últim racó de la seva vida i la seva obra.

La pintura més cèlebre de Klimt, El petó , és al Belvedere, però els altres museus més emblemàtics de la ciutat no seran menys. Exposaran les seves nodrides col·leccions de pintures i dibuixos, que arrodoniran amb préstecs d'altres centres d'arreu del món, per donar la màxima volada a l'Any Klimt.

"Els amants de l'art segueixen fascinats per les seves pintures perquè n'admiren l'harmonia, els colors fabulosos i els efectes decoratius, especialment els de les pintures de l'època daurada", afirma Franz Smola, un dels conservador del Museu Leopold. Aquesta pinacoteca privada té una altra de les obres més impactants del vienès: La vida i la mort . La força que hi batega es manifesta només de posar-hi els ulls. "En aquesta obra -assenyala Smola- Klimt va transformar el patró tradicional de les al·legories per crear noves imatges. Això es pot veure especialment a la banda de la vida, on va crear una munió de figures, sobretot de nus femenins envoltats d'una decoració colorista, que il·lustra les diferents edats de l'home".

Aquesta pintura representa la plenitud de l'obra de Klimt. Per arribar-hi va haver de recórrer un llarg camí, no sempre planer. Al començament de la seva carrera, a les dècades del 1880 i 1890, va pintar frescos per a teatres, castells privats i altres edificis monumentals acompanyat del seu germà Ernst i del pintor Franz Mastch.

Pocs anys després, l'autor de Dànae va començar la seva carrera en solitari com a pintor d'interiors. Un dels encàrrecs que va rebre va marcar un punt d'inflexió en la seva trajectòria: el 1894 els professors més conservadors van rebutjar les pintures que havia fet per al sostre de l'Aula Magna de la Universitat de Viena. Van qualificar el nu frontal d'una de les figures més destacades, la Nuda Veritas , de pornogràfic. Tot i que l'escriptor Hermann Barr el va defensar, a partir d'aleshores Klimt va rebutjar qualsevol encàrrec públic i es va centrar en els paisatges i en els retrats per encàrrec. Va treballar, assenyala Smola, per a la burgesia i les famílies jueves adinerades, però no va fer-ho ni per a l'aristocràcia ni per a la família imperial.

Malgrat que s'havia retirat de l'art públic, Klimt encara va realitzar un altre fresc que està entre les seves obres més recordades, i que tampoc va estar exempt de polèmica. El 1902 va finalitzar el conegut com a Fris Beethoven del pavelló d'exposicions de la Sezession vienesa. A més del mateix Klimt, entre els fundadors d'aquesta associació artística que va veure la llum el 1897 hi havia alguns dels artistes més importants d'aquell moment, com ara Otto Wagner, Koloman Moser, Ferdinand Hodler i Joseph Maria Olbrich. L'agrupació va estar en contacte amb els intel·lectuals del moment gràcies a la revista que publicava, Ver Sacrum [La sagrada primavera], en què van col·laborar escriptors com Rilke. Dins aquest context, Klimt i el dissenyador Joseph Hoffmann van desenvolupar plegats la idea d'art total "com ningú ho havia fet mai abans", conclou l'expert.

Un fenomen al mercat

La producció de Klimt és més aviat escassa. Va ser un artista exigent. Treballava amb molta lentitud. Era molt meticulós perquè volia assolir el màxim grau de perfecció, assegura Smola. Segons el catàleg raonat va realitzar 253 pintures. No totes s'han conservat. Algunes van desaparèixer en un incendi al castell d'Immendorf, on els nazis les havien dipositat després de requisar-les als seus propietaris.

L'apogeu de Klimt al mercat va estar marcat precisament per les conseqüències que el nazisme va tenir al món de l'art. El 2006 va sortir a subhasta la primera versió del Retrat d'Adele Bloch-Bauer a Christie's de Nova York. La van posar a la venda els hereus del primer propietari després d'un llarg litigi amb el govern austríac. El va adquirir la Neue Galerie de Nova York per més de 106 milions d'euros.