Cultura 27/06/2019

Victoria Szpunberg i les ganes (i la dificultat) de fer el bé

La dramaturga obre el meló de com és i com ha de ser la pedagogia contemporània a Amor mundi

L.s.
2 min
Marta Angelat és una professora que es queda cega.

BarcelonaLa professora Aurèlia s’està quedant cega. O potser és que no vol veure cap on va el món. La dona s’està adaptant a la nova vida i també a la jubilació, després que l’escola on treballava l’hagi expulsat a causa de la reacció irada que ha tingut amb una alumna. La dramaturga Victoria Szpunberg obre el meló de com és i com ha de ser la pedagogia contemporània a Amor mundi, l’espectacle que culmina el seu any de residència a la Sala Beckett i que es podrà veure des d’avui fins al 28 de juliol dins el festival Grec.

Marta Angelat interpreta aquesta dona que viu la contradicció d’haver estat educada d’una manera i d’haver-se d’adaptar a un món accelerat i canviant. La professora se sent entre la superioritat moral i la fragilitat, entre la vanitat i certa claudicació. L’obra entrellaça dues idees, d’una banda la preocupació per l’ensenyament i, de l’altra, el concepte d’ amor mundi que va encunyar la filòsofa Hannah Arendt i que implica “l’acte fonamental i radical de poder estimar el món i fer el bé”, diu Szpunberg. “Soc mare i m’he barallat amb això que ara ens preocupa molt, i que no preocupava tant els meus pares, com és l’escola, els mestres, les metodologies dels centres on van els nostres fills, en una societat que canvia de forma vertiginosa i sobreestressant”, explica la dramaturga, que aborda qüestions com la confiança en els altres, el respecte a l’autoritat, l’educació progressista o liberal o el valor de l’art. Això ho connecta amb una de les teories menys conegudes d’Arendt com és “l’amor als altres, a allò públic”. “Al final de la seva carrera parla d’estimar i escollir els amics, conceptes que des de l’alta filosofia no es tracten”, observa l’autora. Els personatges d’una neboda i una monitora que volen ajudar la protagonista (Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó) li permeten parlar de la dificultat de l’altruisme. “Jo soc una persona pessimista i em costa saber com estimar i ajudar els altres sense fer-nos mal. Veig que ens costa molt a tots plegats”, diu l’autora, feliç d’haver pogut escriure “el text que volia” i d’atrevir-se a dirigir-lo, en una proposta fragmentària radicalment actual en fons i forma.

stats