ENTREVISTA
Cultura 21/09/2018

Vicent Galiana: “El govern de Mujica ha millorat la vida de la gent”

L’historiador valencià Vicent Galiana és a Mallorca aquest cap de setmana presentant el seu llibre Tupamaros: del fusell al Parlament (1966-2016)

Antoni Trobat
4 min
Vicent Galiana: “El govern de Mujica ha millorat la vida de la gent”

PalmaL’historiador valencià Vicent Galiana (Callosa d’en Sarrià, 1992) és a Mallorca aquest cap de setmana presentant el seu llibre Tupamaros: del fusell al Parlament (1966-2016) (Tigre de Paper). Ahir l’acte d’estrena del volum es feu a Can Alcover, a Palma, i avui és el torn de Maria de la Salut, on, acompanyat de Miquel Morey, president de l’associació Fent Carrerany, s’aprofitarà per recordar Antoni Mas i Mas (1949-2002), uruguaià d’orígen mariando que fou dirigent del Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros (MLN-T) al país llatinoamericà.

En quin clima sorgeixen els Tupamaros? Com era l’Uruguai de la primeria dels seixanta?

El naixement dels Tupamaros se situa en plena Guerra Freda, en contacte amb el triomf de la Revolució Cubana i el fenomen subversiu a l’Amèrica Llatina, No és un fenomen aïllat. És fonamental aturar-se a veure el procés de trencament de l’Uruguai pròsper, integrador i modern que s’havia construït durant el segle XX. En un context de crisi econòmica i retallada de llibertats, socialistes i comunistes no aconseguien, els anys previs a l’aparició de l’MLN-T, superar el 10% del suport electoral. És per això, entre d’altres molts factors, que gent procedent de diferents famílies polítiques de l’esquerra decidí unir forces entorn d’un projecte plural que va fer de la propaganda armada i la justícia popular les seues banderes.

La figura d’Antoni Mas, nat a Maria de la Salut, migrat a l’Uruguai els anys cinquanta i sembla que autor material de l’execució de l’agent de la CIA Dan Mitrione -un torturador i personatge sòrdid-, serà molt present a l’acte d’avui. Estigué empresonat per la dictadura,entre 1972 i 1985, en condicions infrahumanes. Tornà a Mallorca, on morí el 2002. Qui era Antoni Mas i quin rol va jugar a la guerrilla?

La història de l’MLN-T no és completa. Encara existeixen importants llacunes on els historiadors no hem realitzat tot el treball necessari. El Gallego, com fou conegut Antoni Mas entre bona part de la militància tupamara, arribà a l’Uruguai el 1952 amb la seua família i a la darreria dels seixanta s’aproximà, durant l’etapa universitària, a l’esquerra transformadora. La seua entrada a l’MLN, el 1968-1969, fou progressiva però aviat va esdevenir una persona referencial. Una mena de mite. Fou un dels més de cent presos polítics que aconseguiren escapar del penal de Punta Carretas el 6 de setembre de 1971. Els militars i la premsa li atribuirien, l’agost de 1972, l’autoria de l’assassinat de Dan Mitrione. Aquell ajusticiamiento popular, com ell mateix el qualificà, és una de les accions més conegudes i amb més transcendència de la guerrilla. Fou condemnat a trenta anys de presó. Quan l’alliberaren el 1985, gràcies a la Llei d’amnistia, tenia 36 anys, dels més joves amb responsabilitat dins de l’organització armada. Els companys de militància destaquen la seua disciplina, el seu cristianisme militant i la resistència a la presó, marcada per les tortures físiques i psicològiques.

Quina fou l’evolució de la lluita dels tupamaros? El 1985 es fa el pas a l’arena electoral i el 1989 s’integra en l’anomenat Frente Amplio. Com ha viscut un moviment que té l’origen en la lluita armada i el carrer el pas a les institucions?

Després de l’eixida dels presos, la tornada de la major part dels exiliats i l’inici d’una nova etapa democràtica, la guerrilla visqué un procés complex de reflexió interna i d’adaptació a la nova realitat. El govern del Frente Amplio, que està afrontant ja la seua tercera etapa, ha millorat les condicions de vida dels uruguaians en un context mundial de crisi econòmica i en una conjuntura continental de retrocés dels governs progressistes. Les xifres ho demostren. La seua acció de govern ha perdut ambició i és evident que no ha estat capaç de trobar solució a alguns dels problemes estructurals del país. Però crec que el balanç general del govern ‘frenteamplista’ és positiu per a les majories socials de l’Uruguai.

El vostre llibre, extraordinàriament documentat, està prologat per Lucia Topolansky, dirigent del moviment i companya de Mujica. Fins a quin punt la figura de Pepe Mujica és cabdal a l’hora de construir el camí cap a la victòria electoral?

Mujica és clau per entendre la transformació de l’esquerra uruguaiana des de la segona meitat dels anys noranta. Vehicula una nova ètica, es fon amb el desig general i viu com un ciutadà més. Fa ús de la moral per fer política i connecta amb les majories socials per la seua forma de ser, entendre la vida i el compromís.

Amèrica Llatina bull. Quina relació té el moviment amb els altres governs progressistes de la regió?

Cal entendre el govern del Frente Amplio en el marc del giro a la izquierda a l’Amèrica Llatina des de la victòria de Chávez a Veneçuela. La uruguaiana és una experiència amb menys èpica i menys impacte mediàtic que les seues homòlogues veneçolanes, bolivianes o equatorianes.Tanmateix, ara que sembla que els processos de transformació mostren evidents signes d’esgotament, adquireix major entitat.

stats