14/03/2012

Viatge a Itàlia d'un hipocondríac

2 min
MONTAIGNE, AFECTAT DE PEDRES AL RONYÓ, VA VIATJAR PELS BALNEARIS D'EUROPA DURANT UN ANY I MIG

El protagonista principal del llibre que comentem són les pedres al ronyó. Com a secundaris: migranyes, mals de queixal, rampes, vòmits, diarrees, refredats... L'escenari, la Itàlia de finals del segle XVI, en ple Renaixement. Firma la peça un il·lustre conegut, Michel de Montaigne, notori hipocondríac. L'inventor del gènere assagístic, a cavall entre el segon i el tercer volum de la seva magna obra, va dedicar dos anys, entre el 22 de juny del 1580 i el 30 de novembre del 1581, al Grand Tour per Europa. En el seu cas: Suïssa, Itàlia -el gruix del recorregut- i Alemanya. Disset mesos i vuit dies.

Gràcies a Vicent Alonso, el Montaigne més pedestre, més a raig, menys elaborat, el del Dietari de viatge , torna a parlar amb deix valencià en una edició a càrrec de La Mansarda. És una obra que té valor per als seguidors de Montaigne, els italianòfils, els renaixentistes, els viatgers, els metges (sobretot historiadors de la medecina), els amants de la vida de balneari... És més un document que un llibre literari: el viatge d'un individu en ple redescobriment de la idea d'individu i la idea de paisatge. Cal advetir, però, que Montaigne no està per gaires filigranes. No es dedica tant a pensar com a descriure què veu i què li passa al seu cos. Quan enceta el camí té 47 anys, que són bastants per a l'època, i una salut estantissa.

Una altra advertència. De les quatre parts del volum, la primera la va redactar el seu secretari. Les altres el mateix Montaigne, amb la particularitat que la tercera la va escriure en el seu limitat italià. Malgrat l'obsessió per les seves gens imaginàries malalties -"Durant tot el dia les ventositats al baix ventre em feren gran nosa i destorb"- i tot i no aturar-se gaire en subtileses culturals -se li ha retret el poc interès per l'art-, el llibre està farcit de curiositats: "Mentre que les putes romanes i venecianes es posen a les finestres per als seus amants, aquestes [les de Florència] ho fan a les portes de les seues cases". O aquella descoberta, als famosos Bagni della Villa, a 25 quilòmetres de Lucca, d'"un cert conducte d'aigua que anomenen la doccia : són tubs a través dels quals un rep aigua calenta en diverses parts del cos i en particular al cap".

Viatjar amb Montaigne us satisfarà més la tafaneria que el gust. Ell, per la seva banda, en va treure més profit per al seu últim volum dels Assaigs que per a la seva delicada salut.

stats