La Veronal revela els secrets del seu llenguatge
BarcelonaDes que Marcos Morau va fundar La Veronal fa deu anys, la companyia ha creat un llenguatge coreogràfic propi, singular i identificable. Un segell. Aquest cap de setmana -avui i demà, en dues úniques funcions al SAT!, el Sant Andreu Teatre- desxifraran en directe les claus del seu moviment. Kova - Geographic tools és una producció petita en comparació amb els muntatges als quals ja estan avesats ( Siena, Vorònia, Islàndia, etc.), però condensa tot l’ADN de La Veronal. “L’obra està formada per duos, trios i solos de nova creació que hem estat treballant amb els ballarins i que posen de manifest la nostra metodologia”, explica Morau, que pujarà a l’escenari per explicar al públic el seu procés de treball, com si fos una classe oberta, gairebé una peça didàctica. “No vull explicar què signifiquen les coses sinó com ho hem treballat -aclareix-. Perquè en el moment que ho explico tanco la solució, i a mi m’agrada que quedi més obert, abstracte. El públic és el propietari del treball, el que ells senten és el que fa que l’obra vagi per un cantó o un altre”. Serà com veure unes variacions de dansa clàssica: Variacions La Veronal podria ser el subtítol del muntatge, que ja té previst viatjar a Bulgària. “No serà una classe magistral perquè el teatre no serveix per fer classes d’aquest tipus -adverteix-, sinó d’emocions, de crítica, de complexitat... El moviment s’explica per si sol”.
El coreògraf ha volgut aprofitar l’oportunitat que li brindava el projecte AlianSAT -en el qual participen sis companyies de dansa catalanes- per fixar definitivament el seu llenguatge, que han anomenat Kova. “A La Veronal ens hem inventat unes eines de composició i improvisació per parlar un llenguatge propi, original”, resumeix, i aquest és l’origen de tot, sobretot del seu èxit. Per això a Kova compta amb cinc ballarins amb els quals fa anys que treballa, que són “la família” (Laia Duran, Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Manuel Rodríguez i Sau Ching Wong). Després d’escenificar aquesta mena de diccionari, Morau creu que buscarà nous camins coreogràfics. “És un punt d’inflexió. O una gasolinera. No sé si canviarem de direcció. Els artistes no volem caure en el bucle. I ara estem en un moment en què la gent ja ens identifica, i ho has d’evitar o et posen etiquetes massa ràpid”, diu.
Reclamats arreu del món
Premiada i reconeguda arreu del món, no passa una setmana que La Veronal no tingui alguna funció en qualsevol punta del món. Marcos Morau els acompanya, perquè sent que, si no, les obres “s’omplen de pols”. Paral·lelament al ritme frenètic de la seva companyia, com a director està preparant dues produccions per a les companyies nacionals de dansa de Dinamarca ( Waltz, que estrenarà al gener) i de Suècia ( Mark Rothko, que inaugura al maig). I a mitjà termini confessa a l’ARA que té un repte: dirigir una òpera. Serà el 2018. I tot just té 33 anys.
El ‘bailaor’ Juan Carlos Lérida ataca ‘Al baile’
El bailaor i pedagog del flamenc Juan Carlos Lérida presentarà al Mercat de les Flors des d’avui i fins diumenge Al baile, la tercera part de la trilogia Los cuerpos del flamenco, que vol intentar recuperar l’espontaneïtat del flamenc. Després d’ Al toque i Al cante, ara se centra a revifar la visió romàntica del flamenc, que implicava passió i espontaneïtat, i que ell creu falsa en alguns professionals perquè estan “tan contaminats” amb la tècnica que no poden deixar pas a la improvisació. Lérida pujarà a l’escenari amb el ballarí Gilles Viandier i l’actor David Climent, tots dos allunyats del flamenc.
