El prior del Valle de los Caídos deixa plantat el Senat i es nega a complir la llei

El Senat anirà al mausoleu de Franco davant la negativa del prior a facilitar les exhumacions

El prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, havia de presentar-se ahir dilluns al Senat per explicar, tal com havia demanat el grup socialista, per què es nega a facilitar les exhumacions dels germans Manuel i Ramiro Lapeña, dues víctimes del franquisme enterrades al mausoleu de Franco. Però Cantera està massa enfeinat i no va acudir a la cita. Les exhumacions dels germans Lapeña no són una qüestió que pugui decidir el prior perquè hi ha una sentència que obliga a treure les restes del monument franquista. Cantera, però, en fa cas omís.

Com que Cantera va plantar el Senat, la Comissió de Justícia de la cambra alta, sense els representants del PSOE i ERC, acudiran al Valle de los Caídos el 26 de març. El portaveu socialista, Ander Gil, ha considerat "intolerable" la no compareixença del prior i el seu "menyspreu"  al compliment d'una sentència paralitzada per un munt de recursos del prior benedictí. Gil es nega a anar al "mausoleu" d'un dictador "sense llum ni taquígrafs", en comptes de reunir-se amb el prior en un institució pública. La portaveu del PP, Esther Muños, ha assegurat que el problema és complex i ha defensat el prior: "No s'està saltant l'estat de dret sinó esgotant totes les vies processals".

Al Valle de los Caídos hi ha 33.847 morts

El mausoleu franquista es va inaugurar l’1 d’abril del 1959 i es van publicar anuncis en què es convidava els familiars de les víctimes -independentment del bàndol- a sol·licitar el trasllat: “Es van rebre molt poques sol·licituds i, al final, encara que no hi hagués un permís explícit, traslladaven el mort”, explica la historiadora Queralt Solé. A cada caixa hi col·locaven les restes de 15 morts, totes barrejades. Fins als anys 80 al Valle de los Caídos hi va haver moviment de restes: “Criptes que eren plenes ara són buides. L’erosió, la humitat i la mala qualitat de la fusta fan que la majoria de caixes estiguin trencades i esberlades i les restes, barrejades”, assegura la historiadora. Saber, doncs, qui és qui és pràcticament impossible.

Per ser enterrat al Valle de los Caídos hi havia dos requisits imprescindibles: ser espanyol i ser catòlic. Òbviament era impossible saber les creences dels que hi eren traslladats, i milers dels 33.847 morts que hi ha enterrats no han sigut mai identificats. Però els franquistes es van assegurar que no hi entressin els musulmans. Per tant, els més de 23.000 soldats marroquins que van morir durant la guerra i que els franquistes van utilitzar com a força de xoc continuen a les fosses.

Cantera, que es va llicenciar en geografia i història i és especialista en història medieval, és prior des del 2014. Per al prior, el Valle de los Caídos no és un símbol de repressió sinó un lloc d'oració i reconciliació. Cantera també defensa que els qui van construir el Valle de los Caídos van rebre un bon tracte i estaven molt ben alimentats. En una entrevista a 'El Prisma' afirma: "Les famílies venien a estiuejar aquí, famílies dels presos, el més oposat a la imatge del que és un camp de concentració nazi o un gulag soviètic. Venien aquí perquè deien que el clima era molt saludable". I afegeix que les autoritats del Valle deien que s'havia convertit en una "colònia d'estiueig".

Res a veure amb la imatge que ofereix el periodista Rafael Torres, autor de 'Los esclavos de Franco", que xifra en 20.000 els presos republicans que van treballar en règim de semiesclavitud en la construcció del somni del dictador.

Cantera no vol que es mogui res al Valle de los Caídos. El 29 de desembre el prior va oficiar una missa per Carmen Franco, l'única filla del dictador.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF