Valldemossa, escenari cinematogràfic d'un melodrama familiar

Benito Zambrano dirigeix la pel·lícula 'Pan de limón con semillas de amapola', una adaptació de la novel·la plena de "sororitat, tendresa, amor i suport mutu" de Cristina Campos

Les actrius Elia Galera, Eva Martín, Claudia Faci i el director Benito Zambrano, assajant. / ISMAEL VELÀZQUEZ

Una trentena de persones s'apleguen a la plaça Pública de Valldemossa. És dimarts migdia, dia de rodatge. Les actrius Elia Galera, Eva Martín i Claudia Faci escolten les pautes sobre les seves interpretacions que els dona el director, Benito Zambrano. Els extres (alguns, perquè en total n'hi ha 253; tots mallorquins) esperen el torn asseguts a les cadires que hi ha a la plaça. Tothom està concentrat i al seu lloc. Silenci. Claqueta, i a rodar.

Dia 25 d'octubre va començar el rodatge de Pan de limón con semillas de amapola a Palma, amb un equip format per gairebé 70 persones. És la nova pel·lícula de Zambrano, el director d' Intemperie i La voz dormida, coproduïda per Filmax i Deal Productions (Luxemburg). Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima de Cristina Campos, qui ha participat, amb Zambrano, en l'elaboració del guió. "Hem treballat molt bé junts. Cristina està molt relacionada amb el món del cinema i tenia present en tot moment que el que preparàvem era una pel·lícula", diu el director.

El guió narra la història de dues germanes, Marina i Anna, que hereten un forn a Valldemossa, on es reuneixen després de molts anys distanciades. Ambdues intentaran descobrir què s'amaga darrere aquesta herència, i toparan amb tot de secrets familiars. "És una història que té alguna cosa de conte, i també de melodrama amb components molt durs. Volem explicar un relat de sororitat, suport mutu, tendresa, amor, esperança i solidaritat. A mi la història em va emocionar", diu Zambrano, que va rebre amb ganes l'encàrrec de Filmax, ara fa quatre anys.

Elia Galera, Eva Martín, Mariona Pagès i Claudia Faci són les actrius protagonistes de la pel·lícula, que també inclou les actuacions de Pere Arquillué, Tommy Schlesser i Marilú Marini. És en els papers secundaris hi ha els mallorquins Miquel Gelabert, Assun Planas, Jaume Fuster, Xim Vidal, Eva Barceló i Apol·lònia Serra, entre d'altres. Tot i que la pel·lícula es roda en castellà, s'ha contractat un professor de català per aconseguir que els actors que interpreten personatges que són de Mallorca parlin espanyol amb accent mallorquí.

El covid-19, un problema

El rodatge havia d'arrancar el mes de març, però el coronavirus va imposar-ne l'ajornament. A més de Palma i Valldemossa, s'han gravat escenes a l'aeroport de Son Sant Joan, a la Calobra i a Campanet. En total, l'equip passarà cinc setmanes a Mallorca, amb la previsió de rodar 28 dies, fins dia 1 de desembre. El mes de gener volarà fins a Gran Canària per gravar la part de la història que succeeix a Segenal –on s'havia de rodar en un principi–, un dels grans reptes de la producció.

Des de producció expliquen que el coronavirus "ho ha complicat tot". Per tal de prevenir-lo, es fan tests d'antígens a tot l'equip cada 15 dies, es renoven les màscares cada dia, hi ha gel hidroalcohòlic a l'abast de tothom i es fa una neteja intensiva de tot el material. El pressupost de la pel·lícula és de quatre milions d'euros i, d'aquests, 120.000 es dediquen a la prevenció del coronavirus. TVE, TV3, Movistar, l'Institut de les Indústries Culturals i les Arts (ICA) i un fons de Luxemburg col·laboren en la producció de Pan de limón con semillas de amapola.

Hi ha un protocol establert en cas que alguna de persona de l'equip es contagiàs. Totes les mesures amb relació al covid-19 s'han pres i consultat amb l'IB-Salut. Laura Fernández, de Filmax, assegura que l'equip està "totalment conscienciat" de l'esforç que suposa per a la producció prendre aquestes mesures, i entén les "normes" que s'han de respectar. Per exemple, diu, "saben que no poden quedar amb coneguts seus de Mallorca" perquè els treballadors de la pel·lícula són un "grup bombolla".

"Tothom ens ha rebut amb molta calidesa a Mallorca, i hem tingut uns dies espectaculars. De moment, tot ha anat molt bé. Estam molt absorbits amb la feina, és una alliberació perquè just sabem què passa fora del rodatge", explica Zambrano, que reconeix que encara no saben en quin any situaran la història de la pel·lícula: "La idea era que fos actual, però al guió no es contempla el tema de la pandèmia. Per tant, haurà de situar-se abans del covid-19".

El director reconeix que l'objectiu és fer una cinta "bonica" i que la llum, l'entorn i els colors de Mallorca són perfectes per aconseguir-ho. Pan de limón con semillas de amapola és un projecte molt diferent i allunyat, en tots els aspectes, de les seves dues darreres pel·lícules:  Intemperie i La voz dormida. No obstant això, les tres són adaptacions de novel·les. "No ha estat una cosa intencionada, cada projecte em va arribar d'una manera diferent. Però estic treballant en coses pròpies i originals, això sempre", revela Zambrano.

Tant el director com les productores esperen que la pel·lícula tingui un fort recorregut per festivals europeus i també a les sales de cinema. "No ens plantejam estrenar-la en una plataforma, volem arribar a les sales de cinema. És cert que el moment actual és incert, però ja veurem què passa d'aquí a l'estrena", diu Laura Fernández, que recorda que Filmax ha estrenat les darreres setmanes les cintes No matarás (David Victori) i Sentimental (Cesc Gay).

Anècdotes
El forn que hereten les dues germanes protagonistes de la història s'anomenarà Can Molinas, que és on l'autora de la novel·la, Cristina Campos, va inspirar-se per escriure la història. El càtering de l'equip sempre prepara, per a l'equip, pa de llimona i llavors de rosella, que s'assembla més a una coca que a un pa. La recepta és una de les parts més importants del llibre, tot i que no és un menjar típic del poble de Valldemossa. L'hotel on s'hospeda l'equip de rodatge és on va passar les nits Cristina Campos mentre escrivia el llibre, un fet que, segons la productora, ha estat casualitat.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF