El vestigi subaquàtic romà més ben conservat de les Balears és a les aigües de Cabrera

Palma“No hi ha cap museu millor que el de la mar”, amb aquestes paraules resumeix l’arqueòleg Sebastià Munar la recent troballa. És considerada el jaciment subaquàtic romà més ben conservat de les Balears i, molt probablement, el que està en millors condicions de la Mediterrània occidental i es troba a les aigües de Cabrera.

Deu mesos després de la localització del vestigi al Parc Nacional de Cabrera per part de Jaume Ferrer, els arqueòlegs de l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) han pogut conèixer alguns dels secrets que guarda aquesta embarcació anomenada Cabrera XIV, carregada d’àmfores d’època romana i que es va enfonsar entorn del segle III-IV després de Crist. Tot gràcies a aquesta intervenció arqueològica finançada conjuntament pel Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca i el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.

Aquests descobriments han fet que l’equip de l’IBEAM confirmi, ara, l’existència d’un derelicte romà del baix imperi amb un gran interès científic per l’estat de conservació excel·lent de les seves restes arqueològiques.

El vestigi està situat a més de 70 metres de profunditat i presenta un estat de conservació molt bo, ja que, a causa d’aquesta enorme distància, no ha estat mai espoliat i, a més, es troba a la zona protegida del Parc Nacional de Cabrera, on es prohibeixen el busseig recreatiu i la pesca d’arrossegament. Les restes arqueològiques descansen damunt d’un fons d’arena.

Durant les immersions es va reconèixer un carregament d’unes 2.000 àmfores provinents del nord d’Àfrica i del sud de la península Ibèrica que utilitzaven els antics per transportar salses de peix, un aliment bàsic aleshores.

La investigació, però, no ha estat una tasca fàcil. Baixar a més de 70 metres de profunditat requereix un esforç en seguretat i una precisió tècnica importants i que assegurin que sigui una immersió assequible, viable i rendible. “A més a més, la informació que hi havíem de trobar havia de ser d’un gran valor científic”, assenyala l’arqueòleg Sebastià Munar.

Costós

“Cal remarcar que el preu d’aquestes immersions resulta molt car i només hi havia pressupost per a dos dies”, que foren el 18 i el 19 d’octubre del 2016. L’àrea de treball delimitada era de 300 metres quadrats, “tot un desafiament, ja que era la primera vegada que es feia una d’aquestes investigacions a Espanya”, diu Javier Rodríguez, també arqueòleg del Consell que se n’ha encarregat de la investigació.

A banda d’això, “volíem que fos una troballa de la qual pogués gaudir la societat”, indica Munar. És per això que un fotògraf professional s’endinsà a la mar per captar els detalls de les restes, amb el resultat de 1.100 fotografies en alta resolució i un vídeo que aporten unes imatges extraordinàries per al gaudi de tothom. “Les àmfores encara es troben alineades, col·locades una devora de l’altra com si res hagués passat des de l’enfonsament del vaixell, la fusta del qual ha quedat sota l’arena”, hi afegeix.

A partir d’ara es faran noves investigacions i tasques de vigilància des de la mar i la terra per evitar l’espoli del jaciment i fer-ne un seguiment i altres campanyes d’excavacions puntuals per acabar de determinar un dels millors museus que tenim a la Mediterrània.