CINEMA

Ursula K. Le Guin, la revolució humanista i feminista de la ciència-ficció

Un documental sobre l'escriptora nord-americana inaugura la Mostra de Films de Dones

"Soc una escriptora de ciència-ficció, una criatura poc habitual. Antigament es creia que era una espècie mitològica, com els unicorns". Amb aquesta ironia es presentava en una conferència als anys 70 Ursula K. Le Guin, una de les autores que van impulsar la ciència-ficció de tipus més social i humanista, introduint-hi preocupacions feministes, ecologistes i anticolonials. Ella és el centre del documental Worlds of Ursula K Le Guin d'Arwen Curry, que directament la reivindica com una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX. "La seva obra va canviar la ciència-ficció i la literatura nord-americana per sempre –explica Curry des de San Francisco–. Tenia una prosa cristal·lina i creava uns mons tan realistes que gairebé senties que existien. I no li interessaven les batalles galàctiques èpiques sinó les persones. Els seus llibres són exercicis intel·lectuals que es pregunten com podem canviar la societat per fer-la més humana i habitable, per conviure millor entre nosaltres".

Les preocupacions socials i filosòfiques de Le Guin, que ha estat publicada en català per Raig Verd, expliquen que el documental sigui la pel·lícula inaugural de la 28a Mostra de Films de Dones, que a causa de la pandèmia acull Filmin de l'1 al 14 de juny. Worlds of Ursula K Le Guin, disponible només durant 24 hores a partir de l'1 de juny a les 19 h, aprofundeix en la personalitat artística de l'autora de La mà esquerra de la foscor a través d'entrevistes amb ella i diversos autors de ciència-ficció –primeres espases del gènere com Neil Gaiman, Margaret Atwood, Samuel R. Delaney, David Mitchell o Michael Chabon– i acadèmics, així com material d'arxiu i petites animacions per il·lustrar passatges literaris. Que la pel·lícula s'estrenés poc després de la mort de l'escriptora li confereix, a més, un aire testamentari. La mateixa Curry sospita que si Le Guin va acceptar la seva proposta de fer un documental sobre ella va ser, en part, perquè estava començant a "pensar en el seu llegat".

Adeu a la ciència-ficció ‘diferent’ d’Ursula K. Le Guin

La transformació operada per Le Guin en la ciència-ficció s'aprecia perfectament en el panorama que es va trobar en els seus inicis: un món d'homes en què les històries tenien gairebé sempre protagonista i perspectiva masculina. "Al principi jo era una escriptora fent veure que pensava com un home, posant els homes al centre de tot i fent les dones dependents –confessa l'autora al documental–. Fins i tot a Les tombes d'Atuan, en què tots els personatges són dones". A Le Guin no li queien els anells per reconèixer errors i encaixava les crítiques amb esperit constructiu. Quan als 70 van preguntar-li en una xerrada per què la Tenar no es comportava com una dona alliberada, va admetre que "els llibres de Terramar, pel que fa al feminisme, són un desastre total" i que els seus arquetips culturals li havien impedit imaginar una dona maga. "Potser algun dia n'aprendré, però quan els vaig escriure no sabia com fer-ho".

Despullant Ursula K. Le Guin

I encara més interessant que la seva manera d'encaixar les crítiques era la de reaccionar als elogis i reconeixements: quan va rebre la Medalla d'Or de les lletres nord-americanes, el 2014, va aprofitar l'ocasió per condemnar la cobdícia de la indústria editorial. Curry destaca la capacitat de l'escriptora per "reaccionar al món en què vivia, connectada al present i atenta al que estava passant en la literatura, la política i la seva pròpia vida". Un exemple d'això és la seva relació amb el moviment feminista dels 70, amb el qual Le Guin admet en el documental que no es va sentir identificada al principi de la dècada perquè sentia que "com a mestressa de casa i mare de tres fills" no es comportava com "una veritable feminista". "Només em vaig sentir còmoda amb el feminisme quan vaig guanyar més confiança en mi mateixa", diu amb una sinceritat refrescant en el context d'un documental pensat, en part, com un elogi a la seva condició de mite feminista. I si a La mà esquerra de la foscor va abordar la idea del gènere fluid dècades abans de ser un concepte habitual, quan la van criticar per fer servir pronoms masculins va admetre l'error. "Que hagis escrit un llibre sobre un tema no vol dir que ho sàpigues tot –diu Le Guin al documental–. Sempre hi ha espai per expandir les teves idees, continuar aprenent. La meva feina no és trobar la resposta definitiva sinó obrir portes o finestres".

Els cinc imprescindibles de la Mostra de Films de Dones


'Meu nome é Bagdá'

Com a la magnífica sèrie d'HBO Betty, la subcultura juvenil skater és retratada en clau femenina en aquesta pel·lícula sobre l'única noia d'un grup de patinadors, la Bagdá, que passa els dies entre la perruqueria de la mare i l' skatepark. Una pel·lícula vibrant i còmplice sobre la sororitat.

'Chircales'

La Mostra dedica una retrospectiva parcial a Marta Rodríguez, pionera del documental llatinoamericà i de la recuperació de la memòria de la població indígena colombiana. A Chircales documenta durant cinc anys la vida d'una família que elabora maons de manera artesanal.

'The archivettes'

La Lesbian Herstory Archives és la col·lecció de materials sobre lesbianes més gran del món: el registre d'una cultura invisible que un grup de dones es va organitzar per recollir i transmetre a les noves generacions. Un documental sobre la importància de la memòria en la lluita LGTBI.

'Niña mamá'

Un bon complement al documental La ola verde (sobre la lluita per despenalitzar l'avortament a l'Argentina) seria el retrat que filma Andrea Tesla de les consultes de maternitat d'un hospital públic per on passen adolescents en el moment més difícil de la seva vida.

'The Cancer Journals Revisited'

El 1981, després de patir un càncer de mama, Audre Lorde va reflexionar a Els diaris del càncer sobre l'experiència i la discriminació de ser dona, negra, lesbiana i feminista. La cineasta Lana Lin reivindica el text a través d'una lectura dramàtica en què 27 dones li donen veu, cos i ànima.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF