Uetam, la veu de Mallorca que va regnar al món de l’òpera

Entre l’últim terç del segle XIX i els primers anys del XX, el mallorquí Francesc Mateu Nicolau va brillar amb llum pròpia en el firmament del cant líric internacional. Conegut amb el nom artístic de Uetam -anagrama de Mateu-, va ser el baix cantant més important de la seva època. Al llarg de la seva trajectòria, va triomfar en els teatres de més renom de l’estat espanyol, així com en teatres d’Itàlia i de Rússia. També va guanyar molts de doblers i va rebre elogis encesos de la crítica especialitzada. Més d’un segle després de la seva mort, l’historiador Pere Martorell Vallespir (Palma, 1965) ha escrit Uetam. Biografia del baix Francesc Mateu Nicolau (Documenta Balear).

L’interès de l’autor pel cantant es remunta a la seva infantesa, quan la seva padrina li contava que el seu repadrí, apotecari, havia coincidit amb Uetam a Barcelona. “Devia ser el 1873. Eren una petita colònia de joves mallorquins -conta Martorell- que les nits sortien pel barri gòtic. Uetam es posava en un cap de cantó i cantava una romança. Els amics es divertien veient com, a poc a poc, s’anaven encenent llums a totes les finestres del carrer. Quan eren tots encesos, Uetam deia: “Au al·lots, ja estan tots desperts, ens en podem anar”. Martorell remata l’anècdota: “Es veu que el repadrí sempre deia que, de tots els veïnats que es despertaven, mai ningú el feia callar”.

A poc a poc, l’interès de Martorell va prendre forma. Després de llegir l’única biografia que existia sobre el personatge ( Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo, de Julio Sanmartín Perea), “vaig escriure un monòleg que era la vida de Uetam contada per ell mateix dalt d’un escenari -explica-. Era un text sense cap importància, però va arribar a les mans d’un dels nets de Uetam, Joan Llompart, que em va dir que em deixava tota la correspondència del cantant perquè la treballàs com volgués”. Llegint la biografia, que Martorell ha escrit encadenant una tria de cartes -en castellà a l’original, aquí traduïdes al català- i de notícies i ressenyes de premsa, queda clar que la correspondència de Uetam és molt valuosa i d’unes magnituds enormes. Martorell ha comptabilitzat, entre les que va enviar -que copiava i conservava- i les que va rebre, 6.470 cartes. Aquesta ingent i rica correspondència ha permès a l’autor de “donar a conèixer la dimensió de Uetam com el millor cantant del seu temps, però també mostrar-ne altres cares: el fill, el marit, el pare de família, l’amic, etc.”.

Una vida d’estrella

Francesc Mateu Nicolau va néixer el 1847 a Palma al si d’una família humil: el seu pare era patró de cabotatge i la família regentava un estanc. La casa natal era a la Rambla, a prop del teatre Principal. Segons Martorell, aquesta circumstància va facilitar que entràs en contacte amb el món de l’òpera i de la sarsuela. L’aleshores director del Teatre Principal era el mestre Joan Goula i Soley, que va ser el descobridor de Uetam. El jove cantant, però, es va topar d’entrada amb l’oposició familiar. “A les primeres cartes que va escriure quan ja tenia èxit, hi ha recordatoris i retrets per aquella oposició inicial”, explica Martorell.

La carrera de Uetam va ser ascendent gairebé des dels inicis. Martorell ho explica per la seva veu prodigiosa i, també, perquè la seva aparició va permetre recuperar certes peces que havien desaparegut dels escenaris. “Quan es retiraren alguns grans baixos cantants anteriors a Uetam, es va crear un buit en la corda de baix -explica-, per això quan va aparèixer Uetam es va poder recuperar un repertori que es donava per perdut”. Si es mira la llista de llocs i teatres on Uetam va actuar, veim que es va concentrar en l’estat espanyol -el Teatro Real de Madrid i el Liceu de Barcelona, entre molts altres- i en el Sant Petersburg dels tsars. És una limitació que s’explica per les reticències que tenia el cantant a viatjar en vaixell. “Va rebre ofertes per actuar a Bons Aires, a Nova York i a Londres -diu el biògraf-, però sempre les va rebutjar. Massa aigua per a un sol home, deia”.

Dos dels aspectes artístics més rellevants de la carrera i la figura de Uetam són, segons Martorell, la bona feina que feia en relació amb la interpretació i la manera com va cuidar-se sempre la veu. “Així com hi havia cantants que tenien una gran veu però que damunt l’escenari eren com a estàtues, en Uetam treballava molt meticulosament la part actoral, el vestuari i el maquillatge. Quan feia el Mefistòfil de Boito intentava diferenciar-lo del ‘Faust’ de Gounod. A més -continua Martorell-, com que tota la família depenia de la seva veu, i ell sabia de cantants que havien perdut la veu i s’havien arruïnat, en tenia molta cura”. Contractualment, va ser un pioner: establia un nombre limitat d’actuacions per setmana i per mes, tot amb la intenció de no autoexplotar-se.

Una relació difícil amb Mallorca

Uetam va rebre l’aplaudiment d’alguns dels públics més exigents d’Europa, va cantar davant els tsars russos, va rebre les condecoracions oficials més llustroses de l’Espanya de l’època -la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica, la Creu al Mèrit Naval...- i els crítics el van omplir d’elogis ditiràmbics. Però amb la seva terra, Mallorca, hi va tenir una relació artísticament difícil. O nul·la. Després d’actuar el 1872 al Principal de Palma, el públic el va xiular o no va reaccionar tan efusivament com ell s’esperava. Ofès, ell va prometre que no tornaria a actuar mai més a l’illa. Tot i les nombroses i insistents peticions que va rebre al llarg dels anys, va complir la promesa. Només va cantar davant gent de confiança o en petit comitè “Això sí -aclareix Martorell-, sempre va procurar que els seus grans èxits fossin coneguts a l’illa”.

Des d’un punt de vista personal, Uetam era “una persona de caràcter fort, molt amic dels seus amics i molt enemic dels seus enemics, i molt segur d’ell mateix. També era de la broma, però podia ser molt controlador -diu el biògraf. Tot i els viatges i el temps que passava lluny de casa, feia de pare i d’espòs, supervisava l’economia de la casa, renyava la filla per la mala cal·ligrafia, demanava que li escrivissin sovint...”.

Tant pel seu talent com per la seva vida i personalitat, no hi ha dubte que Francesc Mateu Nicolau, Uetam, va ser un personatge de molta envergadura. La biografia de Pere Martorell Vallespir, exhaustiva i rigorosa, permet confirmar-ho i conèixer-lo a fons.